Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 5 de d'octubre del 2015 | 10:52
Opinió · Política catalana
Miquel Strubell
Sociolingüista

Desambiguació

Havent-me recuperat de la ressaca de diferents celebracions posteriors al 27-S, he pensat que venia a tomb recordar que la Viquipèdia de vegades ens remet a pàgines de desambiguació. Et fan triar entre diferents opcions possibles.

Barcelona · Això, aquesta tria, aquesta clarificació, no l'havien hagut de fer la majoria de partits catalans des de 1980. Sota el paraigües de "catalanista" s'aixoplugaven, fent la "puta i la ramoneta" fins que va arribar el tsunami, entre el 2010 i el 2012, i tothom es veu forçat, finalment, a definir-se.

Per als espanyolistes (PP i Ciutadans) i per als separatistes (ERC i CUP) això no era un problema. Per a tots els altres sí. Ho hem vist en diferents fases: el PSC barallant-se amb el PSOE abans de trencar-se per dins, amb fuga cap a l'independentisme; CiU trencant-se després de la consulta interna d'UDC més enrevessada que hem vist mai, i UDC trencant-se pel mig a continuació amb una altra gran fuga cap a l'independentisme, i quedant-se amb un Sí+No agonitzant.

Només se n'han lliurat del tot, crec, CDC -perquè Mas ha portat la batuta amb fermesa des del primer moment- i els d'Iniciativa-Verds, fent malabarismes a favor del dret de decidir però sense definir-se, i acabant sota la tutela de Podemos, encara que no els hagi suposat cap avenç electoral.

Els resultats de les eleccions mostren, encara més que una bipolarització (que hi és) una clarificació del panorama. Potser de forma sorprenent, el PSC no ha perdut vots, i sorprenentment també, IC-V (format CSQEP) no n'ha guanyat.

L'avenç de Ciutadans -fins i tot més enllà de les enquestes més favorables- es pot atribuir al rebuig del PP (que queda amb un resultat miserable, per ser un partit de govern a l'Estat), i a l'atractiu (mai més ben dit) d'una missatgera agradable amb un missatge clar i dur.

Total, que hem sortit relativament indemnes del que Ramir De Porrata-Doria descrivia com a '"Divide et Impera": l'estratègia d'Espanya contra el sobiranisme'.

Tot plegat, la premsa catalana i la mundial ha entès perfectament el resultat: una clara majoria independentista al Parlament, molts punts per davant dels partits unionistes, i amb els putairamonetistes a l'entorn del 10%. El que és greu és que la premsa (i la política) instal·lada a Madrid continuïn sense entendre res, i continuï creient-se les seves pròpies mentides i manipulacions, vivint en el seu món virtual, la seva bombolla, el seu Matrix.

On és, per cert, aquell 51,6% de la població de la resta de l'Estat que, el 2009, preguntat per si Catalunya celebrava un referèndum i votava a favor de la seva independència, estava d'acord amb què el govern espanyol "acceptés la voluntat del poble català"? On és?

 

 

 

 

 

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Strubell
Miquel Strubell
Sociolingüista
Opinió · Política
Incredibilitat
Opinió · Política catalana
Quan i com farem futur?
Opinió · Política catalana
Ja he dit que això és una guerra!
Opinió · Política catalana
Els representants de la CUP
Opinió · Política catalana
Congrés internacional: "Avenços recents en soscavar el procés d'independència de Catalunya"
Opinió · Llengua
Un privilegi?
Opinió · Política
Transitorietat
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Crònica · Política catalana
Un cordó sanitari a la incongruència i la indefinició: PSC
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Indica publicitat