La llista conjunta dels principals partits i entitats independentistes és la proposta més racional per aspirar a una victòria electoral que permeti iniciar la creació d'un estat propi.
Barcelona ·
Fa visible que l'objectiu de les eleccions del 27 de setembre no és un relleu convencional del parlament i del govern de Catalunya sinó un canvi de coordenades constitucionals desitjat per una majoria ciutadana composada per diverses sensibilitats polítiques. S'ha de reconèixer l'encert d'Artur Mas que ha insistit reiteradament en la conveniència d'una fórmula com la que finalment s'ha consensuat. També s'ha de celebrar que, malgrat la querella que l'afecta personalment, vulgui participar del lideratge en l'etapa més arriscada del procés. Des d'una perspectiva internacional, la seva retirada s'hauria interpretat com una feblesa del moviment sobiranista català.
Fa visible que l'objectiu de les eleccions del 27 de setembre no és un relleu convencional del Parlament i del govern de Catalunya"
Haver aconseguit una llista conjunta i poder presentar uns noms encertats com a candidats, disgusta els partidaris de l'unionisme i preocupa els defensors de les terceres vies. L'estat espanyol utilitzarà al màxim el seu poder per desacreditar i reprimir l'enorme dinàmica suscitada per les llistes independentistes. En aquesta nova etapa, provocaran turbulències difícils de gestionar. Disposen de mitjans poderosos per atemorir la societat catalana i per atacar els líders sobiranistes amb instruments legals o procediments menys visibles. Tindran la temptació d'utilitzar la violència o de contaminar el procés pacífic de l'independentisme amb fets de violència. Mobilitzaran al màxim els seus enormes poders mediàtics i econòmics. Les velles estructures espanyoles s'uniran per intentar frenar les successives victòries del nou catalanisme independentista.
Haver aconseguit una llista conjunta i poder presentar uns noms encertats com a candidats, disgusta els partidaris de l'unionisme i preocupa els defensors de les terceres vies"
Potser les turbulències més desagradables seran les protagonitzades per actors catalans defensors de la ideologia espanyolista o de reformes constitucionals d'abast limitat. Sembla raonable la proposta de reformes moderades de les estructures estatals actuals però no són acceptables els arguments que desacrediten la legitimitat de l'independentisme acusat de fracturar la convivència ciutadana o de contraposar l'objectiu de la plena sobirania a les necessitats reals de la societat. Algunes declaracions son tan absurdes com reduir el procés a una maniobra de supervivència política d'Artur Mas a qui altres veus demanen odiar com a agent del capitalisme internacional. L'obsessió contra Mas fa coincidir el govern espanyol amb algunes esquerres locals entregades als nous partits espanyolistes.
Però les turbulències no impediran la victòria previsible d'un procés ple d'encerts i d'intel·ligència política.