Els líders de les dues formacions havien fet possible les bases d'un govern dirigit pel reverend Ian Pasley que tenia com a número dos l'excomandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès, l'IRA, i membre del Sinn Féin, Martin McGuinness.

Tenim una societat civil amb sentit d'Estat i ens pertoca a les forces polítiques expressar-nos amb la mateixa determinació i amb la mateixa alçada de mires tot situant en un segon pla els interessos legítims, però ara menors, de cada formació política"

Dic d'entrada que no faig cap paral·lelisme entre Irlanda del Nord i Catalunya, és evident, però sí m'importa i trobo un exemple il·lustratiu el fet que unionistes britànics i republicans irlandesos fossin capaços de dialogar i d'entendre's pel bé de la societat i del país -de la part del país- que representaven.

Si dos polítics de dues formacions polítiques que tenen una ideologia i una visió nacional diametralment oposada van donar aquesta lliçó d'entesa, com podríem entendre ara que al nostre país, ara mateix, no ens poséssim d'acord aquells que compartim la necessitat, l'anhel i la determinació per una Catalunya independent?

Hi ha qüestions que no admeten mitges tintes i la nostra identitat política i el nostre futur polític en són dos exemples clars. No encallar-nos ara no és una possibilitat, és una necessitat"

Fa temps que diem i repetim l'orgull per un procés nacional nascut de la base i que té com a innegable protagonista una societat civil organitzada que ha sabut superar les capelletes atàviques i situar l'objectiu de la independència com a element central catalitzador i com a objectiu comú irrenunciable. Tenim, doncs, una societat civil amb sentit d'Estat i ens pertoca a les forces polítiques expressar-nos amb la mateixa determinació i amb la mateixa alçada de mires tot situant en un segon pla els interessos legítims, però ara menors, de cada formació política.

Assumint, doncs, totes aquestes prèvies, com pot ser que perdem ni un segon del nostre temps ni un bri de la nostra energia en una qüestió tan simple, clara i diàfana com és la figura del President? Perquè si aquest procés que vivim té realment valor és perquè la batalla de les idees ja l'hem guanyat perquè ens fonamenten en els principis democràtics essencials, en posar en valor allò que decideix una majoria de les persones d'aquest país. Cal repetir-ho tot i ser obvi: Artur Mas té el mandat democràtic de ser President de la Generalitat de Catalunya. I dit això, del que parlem, del que estem d'acord i el que situem al centre del debat polític és la independència, i és sobre aquesta qüestió que cal treballar, debatre i articular accions polítiques

Les derivades d'aquesta qüestió són exactament això: derivades. Parlarem de les persones i del seu benestar, d'Europa, de la Unió Europea, de com exercim la nostra solidaritat, d'apostes bilaterals i multilaterals, d'incidència en organismes internacionals... d'allò que calgui. Però només podrem fer-ho havent decidit i definit, prèviament, el nostre estatus polític

La recerca dels grisos i els matisos enriqueixen l'ésser humà, és cert. Però hi ha qüestions que no admeten mitges tintes i la nostra identitat política i el nostre futur polític en són dos exemples clars. No encallar-nos ara no és una possibilitat, és una necessitat.

L'unionisme, sempre, ha entès aquest repte des de l'inici del procés i ha esdevingut un exemple de com recercar acords i estratègies per marxar al pas. Els protagonistes del bipartidisme espanyol augmentat (PP, PSOE, C's i Podemos) han entès, també, que la qüestió catalana queda al marge de les seves disputes polítiques -de les reals i de les simulades- i han demostrat una capacitat política evident per afrontar de forma conjunta el repte democràtic que planteja Catalunya. Ho fan des de la desraó, el menyspreu a les normes de convivència i massa sovint des de l'insult. D'acord. Però ho fan plegats i sense esquerdes.

A Catalunya observem discursos polítics que ens semblen enormement conservadors, que insisteixen a analitzar la realitat catalana des d'uns paràmetres que la pròpia societat catalana ha superat fa temps. Esperar una regeneració democràtica i política a l'Espanya d'avui és incompatible no ja amb les contínues declaracions bel·licoses i delirants, sinó amb la pràctica quotidiana d'una acció política manipulada i tutelada per la barreja indecent dels poders executiu, legislatiu i judicial. Aquest no és, ja, el nostre camp de joc.

Aquell mateix any 2007, en una entrevista a El Punt, vaig reclamar unitat i sentit d'Estat al conjunt de la classe política per començar aquest procés. Avui la societat exigeix als nostres líders polítics unitat i sentit d'Estat per acabar-lo.

Tenim una societat que s'expressa amb força i claredat, tenim un President que no s'arronsa ni recula. Costaria molt d'entendre que els partits polítics sense obediència espanyola no ens poséssim d'acord en tot allò que és essencial en aquest camí cap a la independència.

Víctor Terradellas i Maré