La velocitat amb què se succeeixen els fets que afecten el procés de transició nacional que estem vivint potser ens impedeix analitzar-los amb la justa mesura.
Per això us proposo de fer un petit salt enrere i tornar a la Sala Gòtica del Palau de la Generalitat el proppassat 14 d'octubre, quan el president Mas va anunciar el nou 9N.
I us proposo de tornar-hi perquè veureu que en aquella compareixença es va anunciar molt més del que finalment ha quedat a la nostra retina. Concretament, el president Mas va anunciar: "La consulta definitiva només es pot fer a través d'unes eleccions que els partits transformin en referèndum de facto, amb llista conjunta i programa conjunt". El president ho va raonar dient que "és l'única manera que ens queda de fer la consulta definitiva i que a efectes internacionals pugui ser llegida amb precisió i exactitud". Sembla, clar, oi?
Perquè més enllà de la logística del 9N, més enllà de la nova impugnació --amb ridícul de l'estatal i internacional inclòs-- perpetrat pel govern de Rajoy amb les principals institucions de l'estat impúdicament al seu servei...
Més enllà d'aspectes que per importants que ens semblin formen part d'un guió sabut, hi ha la determinació del president Mas que es materialitza en el convenciment que aquest procés marcarà realment el punt d'inflexió en el moment en què es convoquin i tinguin lloc unes eleccions --les darreres autonòmiques de Catalunya-- que una majoria de partits polítics catalans transformaran en plebiscitàries. I si el full de ruta era i és tan clar, ara és imprescindible dotar-lo d'un calendari concret.
De la mateixa manera que el President tenia un full de ruta, estic convençut que també té el calendari i que el farà públic aviat"
Fa pocs dies, en el decurs d'un dels magnífics dinars organitzats per la gent d'El Punt-Avui –els dinars del Moment Zero-- al Born de Barcelona, el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, va destacar la necessitat de definir la data d'aquests comicis i va emfatitzar la necessitat que fossin convocats en el termini raonadament més curt possible després del 9N.
Per què? Doncs perquè Pi-Sunyer coincidia en la necessitat de projectar una sòlida imatge internacional fonamentada en una llista comuna que impedia qualsevol tipus d'apreciació interessada: una llista de país disposada i determinada a que el seu primer acte polític al Parlament de Catalunya fos la declaració d'independència i l'obertura formal d'un període de negociacions amb l'Estat. Són fets que no permeten cap lectura interessada ni cap manipulació i que expressen de forma clara el sentit i la determinació d'una majoria de la societat catalana.
He volgut enllaçar aquella roda de premsa del dia 14 d'octubre amb la conferència, quinze dies després, de Pi-Sunyer, perquè un i altre expressen i defensen una línia clara d'actuació. I perquè ambdós em refermen en la necessitat –sí, parlo de necessitat-- d'aclarir el més aviat possible el calendari que la societat catalana haurà d'interioritzar i fer propi immediatament després del 9N.
En aquella compareixença a la Sala Gòtica de Palau el president Mas va deixar clar que "necessitem la gent més que mai". Tenia tota la raó. Em permeto d'afegir que necessitem, també com mai, lideratges polítics clars que a més del com comparteixin el quan. De la mateixa manera que el President tenia un full de ruta, estic convençut que també té el calendari i que el farà públic aviat.