Requiem aeternam dona eis, Domine, et lux perpetua luceat eis. És a dir, que el senyor els concedeixi el descans etern i que llueixi per a ells la llum perpètua. Resem doncs, un rèquiem pel PSC (si ningú ho esmena).
AVORTAMENT: El Constitucional ha enfonsat al PSC com a partit nacional. Totes les polítiques del PSC s'han fet en referència als supòsits constitucionals del 78. Espanya havia de ser una democràcia oberta i integradora. Respectuosa amb la Sobirania dels catalans (en la Constitució es parla de "nacionalitats"). La Sentència, però, ha avortat tots els supòsits i ha aclarit el lloc de cada cosa.
HISTÒRIA: La lluita antifranquista del PSUC tenia un pilar fonamental. La recuperació dels drets dels catalans. Uns drets àmpliament discutits i consensuats entre les forces catalanes, i el PSUC en feia bandera (recordem els punts de l'Assemblea de Catalunya). El gros de la militància va esdevenir PSC. Un partit creat amb les mateixes conviccions nacionals. Federat al PSOE en motiu d'aquesta natura. Militant de la cultura i la llengua. De profundes conviccions catalanistes. El PSC ha esdevingut un referent en aquests 30 anys de democràcia, lluitant per un encaix a l'Estat espanyol.
DURALEX: La Sentència, però, trenca qualsevol acord fonamentat en els drets i envia "fora de la llei" qualsevol revindicació nacional. No aprova cap altra Sobirania que l'espanyola, refusa el tracte bilateral i fulmina les normes del Parlament que no s'avinguin a Madrid. Ras i curt, la Sentència reconverteix l'horitzó federal o confederal de l'autonomia al nivell d'una mancomunitat i ens retrocedeix a Prat de la Riba, cent anys.
OPORTUNITAT: Les relacions amb Espanya no han tingut mai una continuïtat històrica com el període democràtic que vivim. Car els trencaments polítics dramàtics mai no havien permès examinar els resultats naturals d'unes iniciatives. Avui en tenim l'oportunitat. Una sort extraordinària. Perquè podem avaluar l'esforç esmerçat i el resultat lògic aconseguit, i els podem comparar a processos veïns, a Europa.
CONCLUSIÓ: És evident el fracàs del nostre entusiasme. El PSC s'hi havia implicat fins el moll de l'os. L'Estatut era la seva obra, el seu producte més acabat. L'error no ha estat en l'entrellat jurídic, fet amb una tècnica depurada i una intel·ligència magistral. Sinó en els paràmetres que el sostenien. Espanya no adaptarà la Constitució a la Sobirania i a la Ciutadania catalana. No hi ha joc ni reglament a esmenar.
RUPTURA: Per tant, és escaient preguntar: El PSC creu encara en els drets nacionals? I en els valors republicans? Si la resposta és afirmativa, aleshores el PSC ha de replantejar de nou el ideari i enllestir l'Adéu a Espanya, posant l'Autodeterminació en preferència. Altrament: Requiescat in pace, amén!