Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 3 de de juny del 2016 | 18:46
Opinió · Política
Miquel Strubell
Sociolingüista

Confiança

A la politica, com en molts altres àmbits de la vida col·lectiva, la confiança és clau. L'intercanvi comercial requereix confiança. El compromís de parella requereix confiança. Qualsevol pacte, acord o promesa (ni que digui escrit amb un tovalló!) requereix confiança. I el sistema polític requereix confiança. Fins i tot un règim dictatorial pot subsistir si inspira confiança.

En una democràcia, amb més motiu, la confiança és essencial. La crisi dels partits espanyols ve causada per la pèrdua (progressiva, i guanyada a pols) de confiança en els seus dirigents i en l'incompliment dels seus programes. L'elector no votarà un candidat a menys que hi confiï.

Darrerament la politica catalana ens en mostra un nou i potent exemple. El 27S moltíssima gent va votar Antonio Baños perquè hi confiaven, creien que ell acceleraria el procés cap a la independència, entre altres coses fent que s'apartés Artur Mas del lideratge polític del procés, a canvi d'un pacte d'estabilitat per als famosos divuit mesos.

Però sense en Baños, tots hem pogut conèixer més bé els altres representants parlamentaris de la candidatura, i hem pogut veure com els seus posicionaments fan perillar seriosament la majoria parlamentària sorgida el 27S. Fan dubtar que creguin en l'estat de dret, amb una actitud més solidària encara que permissiva envers uns senyors que, un cop acabat de guanyar-se la vida durant el dia, creuen que poden ficar-se a les propietats que els doni la gana, i poden empastifar, ferir i provocar descaradament els responsables de l'ordre públic.

No sóc ni anarquista ni comunista. Per això no sóc votant seu. Però si ho fos, estaria profundament disgustat, segur, per no dir que em sentiria traït. Hauria perdut tota confiança en ells. Em consta que molts dels seus dirigents històrics estan esfereïts amb l'espectacle.

Vistes les coses, a les properes eleccions nacionals la conducta de la candidatura els farà caure, sense cap mena de dubte, en la residualitat política. Com és possible que no ho entenguin? Però si caient fessin avortar l'actual procés cap a l'emancipació nacional (amb motiu del qual van entrar, finalment, en la política nacional, fa menys de quatre anys) no els ho perdonaria mai. I no crec que fóra l'únic.




Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Strubell
Miquel Strubell
Sociolingüista
Opinió · Política
Incredibilitat
Opinió · Política catalana
Quan i com farem futur?
Opinió · Política catalana
Ja he dit que això és una guerra!
Opinió · Política catalana
Els representants de la CUP
Opinió · Política catalana
Congrés internacional: "Avenços recents en soscavar el procés d'independència de Catalunya"
Opinió · Llengua
Un privilegi?
Opinió · Política
Transitorietat
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Notícia · Política
Kereban: "La manera com afrontem les coses a Europa, en el segle XXI, és mitjançant la discussió i el vot"
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Crònica · Política catalana
Un cordó sanitari a la incongruència i la indefinició: PSC
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Notícia · Política catalana
El president Puigdemont demana poder-se explicar al Senat
Indica publicitat