Aquesta direcció dimitida,  però que està organitzant el congrés, està buscant un equip directiu a la seva mida i s'està barallant amb les sensibilitats que encara resten al partit per veure a qui col·loquen a la nova executiva.

Aquesta direcció que algun dia haurà d'explicar perquè quan van poder ser el gran  partit independentista, capaç de portar Catalunya a la sobirania nacional, van malmetre l'oportunitat.

El congrés, si es fa bé,  pot  marcar el començament de la remuntada d'Esquerra i de la recuperació de la confiança d'una part de l'electorat, però si no es juguen bé les cartes aquest partit pot caure en un pou sense fons, en un forat negre del qual difícilment en sortirà.

Si ERC vol tornar a ser un partit sòlid i una opció creïble, si vol salvar-se del naufragi cal que a la nova direcció hi hagi persones noves. No pot ser que ens venguin com a nou un equip format per gent que sempre ha estat a la direcció. No pot ser que vulguin incorporar l'experiència de les persones que han estat els responsables de la davallada de militància i de l'ensorrament electoral, i que fins ara han estat sordes i cegues a les propostes i demandes dels militants.
Potser caldrà canviar de partit per mantenir les mateixes idees
No pot ser que el president del partit, un dels responsables de l'actual situació, demani consens per al candidat que ell proposa. De quin consens parla? Del consens per encabir a l'actual direcció persones de la seva confiança? I que representen allò que ERC ha de deixar enrere? La direcció hauria de saber que està fent un flac favor als proposats perquè, per a una part important de la militància, perden tota credibilitat en el moment que es converteixen en els candidats de la direcció.

El candidat o candidats, sigui l'Oriol Junqueras o qualsevol altre, s'ha de presentar amb un equip que no hagi estat a la direcció en els darrers quatre anys, un equip que no tingui res a veure amb les darreres decisions que s'han pres al Partit. Si accepta persones que han estat fins ara vinculades a la direcció perdrà credibilitat personal i política davant de la militància i davant dels votants.

Hi ha molts militants que esperen veure què passa en aquest congrés per decidir si continuen o no la seva militància i no se'ls pots decebre, ni enganyar, ni confondre,  ni fer passar bou per bèstia grossa com ha passat fins ara. El consens i l'experiència tenen un valor,  però no si el preu que s'ha de pagar és mantenir a la direcció persones que no han escoltat la militància i han estat incapaços de connectar amb l'electorat.

Aquest congrés ha de servir per renovar el missatge i per canviar les persones, si no és així potser caldrà canviar de partit per mantenir les mateixes idees.