A les convocatòries electorals em costa decidir el meu vot. M'atrauen les diverses candidatures que canalitzen la defensa del país i la justícia social, però normalment no em sento prou satisfet ni amb les persones que he de triar ni amb les seves propostes.
Per altra banda, el fet de no ser membre de cap partit polític em permet gaudir d'una agradable llibertat d'opcions. Aquesta vegada, la perspectiva de les eleccions del 20 de novembre és diferent. Ja he optat per un candidat. Em sento molt ben representat pel seu discurs i pel seu programa.
Em sembla que analitza amb una lucidesa inèdita la realitat catalana i que deixa enrera interessos purament partidistes. Relativitza com cal la rivalitat entre partits catalanistes, imagina un procés cap a la independència a base de sumar sectors socials de diverses sensibilitats polítiques sense que quedi subordinat a altres prioritats encara que siguin progressistes, fa compatibles l'ambició sobiranista amb una humilitat que inspira confiança, no manifesta cap ressentiment ni cap agressivitat i parla amb bon humor.
Les qualitats d'Alfred Bosch em recorden les de Josep Pallach. Era seductor tant per la claredat de les seves anàlisis allunyades de les retòriques ideològiques com per la passió que manifestava al servei del país amb transparència i honestedat. A diferència d'altres polítics, no treballava amb agendes ocultes i per aquesta raó va ser entès i estimat per molta gent. Jo contribuiré amb el meu vot a Alfred Bosch a fi que pugui exercir la seva nova responsabilitat.
