En primer lloc ens hem de distanciar de les anàlisis i dels relats que amaguen o emmascaren la realitat. El PP menteix quan afirma saber resoldre la crisi econòmica. El PSC enganya quan oculta la seva submissió als interessos del PSOE. Ciudadanos intenta dissimular les seves obsessions recentralitzadores i la seva agressivitat predemocràtica contra la cultura i la identitat catalanes. Podemos encara està contaminat per tics ideològics esquerranistes que li dificulten l'objectivitat. Els partits sobiranistes s'han de caracteritzar per una decidida opció per la veritat. La recerca de la veritat exclou dogmatismes, fanatismes i triomfalismes. Facilita el diàleg i la concòrdia.

Un altre valor fonamental és la no violència. No es pot construir cap futur millor pactant amb els que legitimen la violència. Consentir accions de guerrilla urbana contra la policia democràtica és un error de fons. Argumentar que la violència estructural fa acceptable respostes violentes pertany a filosofies polítiques primitives. El procés perdria el seu prestigi si relativitzés la seva naturalesa pacífica. Ni els focs del barri de Gràcia ni el menyspreu a la policia ni la negativa dels provocadors a dialogar amb les institucions democràtiques són contribucions favorables al procés i al futur estat. Ens desacrediten. Contra la violència cal optar sense vacil·lacions per les paraules i els vots.

Sovint s'accepta que les campanyes electorals permetin la desqualificació de l'adversari, l'esbronc i altres formes de mala educació. Hem d'aspirar a un pluralisme respectuós. No s'han de dissimular discrepàncies polítiques encara que siguin substancials però sempre s'han de fer possibles les convivències amables, al parlament, a les entitats, a les empreses i a les comunitats de tota mena. Em va agradar el president Puigdemont tractant la Cup amb molt respecte després que mantinguessin el veto als pressupostos de la Generalitat. La bona educació és una energia valuosa.