Seria "una bona solució". I li daura la píldola amb aquesta reflexió: "Els grans polítics són aquells que demostren generositat. La humilitat és un altre valor. (Això ho ha tret del Pep.) I quan les coses estan canviant, aquests són els valors que més valora la gent".  I fins i tot, gosava posar-se com exemple d'aquest despreniment amb la seva renúncia a l'escó parlamentari malgrat haver sortit número 2 a les passades eleccions.

Home, amic Ernest, això ho podràs fer creure (potser) als electors de bona fe, que, pel que sembla, encara n'hi ha. A mi, però, no em vinguis amb romanços, que sé molt bé com va anar la "cosa". Ho sento, però, se t'ha vist el llautó.

Tu, "home d'en Carod" –segons creien bona part dels militants del partit (potser també el mateix Carod) – et vas passar al sector de Puigcercós quan vas ensumar –millor dit, tenir clar– que el carro anava pel pedregar. Amb això vas aconseguir que el primer de llista per Barcelona et posés, a tu –de la colla de l'avellana–, immediatament darrere d'ell, ja que tenies prou assumit que no repetiries com a president de la Cambra catalana i tampoc no tenies gens clar que sortissis elegit per a les comarques de Tarragona.

Quan la desfeta fou tan clamorosa, ja no fou possible d'aconseguir el propòsit de substituir Carles Bonet al Senat, com a única sortida digna de qui havia presidit, fins llavors, el Parlament i que no es veia amb ànims de seure als seus escons com a simple diputat. Aquesta és la pura veritat, sense eufemismes de cap mena. Així de simple i, per què no, així de normal.

Però calia vestir el sant, calia magnificar aquesta renúncia. Res millor que el tòpic de saber-se retirar a temps per donar pas a les noves fornades, tot oferint-te a l'altar del sacrifici en bé del col·lectiu, del Partit.

Home, potser n'has fet un gra massa! Jo trobo molt humà que et fes molta mandra fer d'escolanet i romandre al partit sense galons de cap mena, però no calia disfressar-ho com has pretès fer-ho i, sobretot, podies haver-te estalviat els consells que, en el seu dia, vas donar al Carles Bonet quan pretengué presentar-se de candidat a la presidència del partit. Aquest, malgrat ser ben conscient que era una quimera, volia amb el seu gest denunciar el tripijoc que Puigcercós i els seus estan fent en un partit que no mereix convertir-se en la riota –o millor dit, vergonya– de molts dels qui hi havíem  posat il·lusió i esperança. Pretenen, amb l'Oriol Junqueras de cap de turc, continuar manipulant des de les bambolines.

Tampoc no crec que siguis tu la persona més indicada per alliçonar Joan Ridao. De ben segur, hauria estat, doncs, molt millor haver fet mutis, sense més enrenou.