La crisi financera i econòmica planetària que ens afecta revela que s'acaba tot un cicle de la història moderna i que s'han de revisar moltes de les rutines establertes també en altres camps com els sistemes de govern i, sobre tot, les referències ètiques i simbòliques.
No són viables ni un creixement demogràfic desmesurat, ni unes estructures globals que perpetuen la pobresa injustificable d'una bona part de la població mundial, ni ajornar indefinidament el control ecològic del medi, ni sacralitzar els nacionalismes estatals que impedeixen la creació de governs més efectius a tots els nivells, ni consentir les pràctiques dels neocolonialismes dissimulats, ni relativitzar el respecte als drets humans, ni seguir engreixant inversions i operacions militars per a solucionar conflictes que es poden resoldre amb mètodes no violents.
No cal imaginar ingènuament un futur perfecte però potser es poden capgirar tendències malaltisses del món contemporani
A partir de la crisi actual es poden preveure diversos escenaris de futur. Un primer grup, poc desitjable, estaria determinat per actituds conservadores que en tindrien prou amb operacions de maquillatge que no canviarien res substancial però voldrien fer creure que no cal o no és possible anar més enllà. A Catalunya, com a altres països europeus, molts ciutadans són conservadors per mandra, escepticisme o nihilisme. Fins i tot hi ha persones que es consideren progressistes però instal·lades en ideologies que ja no són ni innovadores ni coratjoses.
El segon grup d'escenaris de futur derivaria d'una anàlisi lúcida de l'oportunitat de la crisi per a imaginar i promoure un nou model de funcionament de la societat. És raonable pensar que ara es poden plantejar reformes que en altres temps eren utòpiques. No cal imaginar ingènuament un futur perfecte però potser es poden capgirar tendències malaltisses del món contemporani. Ara toca.