Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 4 de d'octubre del 2011 | 15:37
Opinió · Política
Jordi Muñoz
Politòleg

Escollir entre l'esquerra i el país?

Esquerra Republicana ha aconseguit tancar un vell cicle i obrir-ne un de nou, amb Oriol Junqueras al capdavant, de manera pacífica, ordenada i serena. Contra els qui tantes vegades pontificaven sobre una suposada tendència natural de la formació al drama, l'enfrontament intestí i l'escissió, en aquesta ocasió la militància d'ERC ha aconseguit demostrar que és capaç de gestionar-se de manera civilitzada.

Una gran victòria, doncs en aquest front. I no és poca cosa, ja que la divisió interna ha sigut un llast, possiblement el principal, que ha arrossegat el partit els darrers anys.

L'èxit en el front intern, tanmateix, ha anat acompanyat de gestos que, inevitablement, transmeten una certa sensació de derrota ideològica. El fracàs del segon tripartit amenaça amb arrossegar algunes de les idees fonamentals de l'esquerra nacional. La pressió insistent d'una legió d'opinadors hostils, i d'un nucli hiperactiu d'exmilitants escindits podria acabar trobant ressò en el desànim generat per la contundent derrota electoral, el fracàs en l'aposta per atreure segments significatius de l'electorat metropolità i l'evidència d'una nova hegemonia convergent que s'intueix duradora. En un moment de crisi, podria imposar-se la temptació de comprar un diagnòstic i unes receptes interessadament parcials.

Només així es pot entendre que un dels titulars de la jornada que van proporcionar els responsables del partit fos el ja famós 'Entre l'esquerra i la dreta, escollim l'esquerra; i entre l'esquerra i el país, treballarem pel país'. Una frase que avança una resposta innecessària a un dilema, el d'haver de triar entre l'esquerra i el país, que precisament ERC havia rebutjat amb vehemència els darrers quinze anys. Hem sentit moltes vegades que l'esquerra nacional era precisament l'antídot per a un país de dos colors, en què calia triar entre el centre-dreta nacionalista i una esquerra amb indissolubles lleialtats estatals. Després de quinze anys insistint en què la tria era falsa, que precisament la connexió entre l'esquerra i el país era el que el partit oferia a l'electorat i que totes dues coses no només no són incompatibles sinó que són simbiòtiques, resulta profundament desconcertant que ara s'assumesca, si més no en aparença, que potser caldrà triar entre l'esquerra i la fidelitat nacional. Desconcertant especialment per a aquell segment de votants que, després de tot el que ha plogut aquests anys -escissions incloses- encara conserva ERC.

Potser fou només una frase desafortunada però prou efectista com per esdevenir titular. O potser era senzillament una manera de dir que no tornarien a pactar amb un PSC excessivament hipotecat per la seva dependència del PSOE. Si és així, hagués sigut més senzill dir-ho de manera explícita i no disfressar-ho de reflexió ideològica. En tot cas, la nova direcció d'ERC que tot just comença a caminar tindrà moltes ocasions per desmentir o confirmar que aquesta siga la seva diagnosi i la seva opció de futur. Per exemple, amb la política de pactes preelectorals.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jordi Muñoz
Indica publicitat