És una pregunta clara i inclusiva? De fet, no. Tècnicament, n'hi ha una de clara (la segona) i una d'inclusiva (la primera). Cal dir que una pregunta que fos clara i inclusiva alhora era impossible d'obtenir, perquè precisament els sectors que reclamaven una pregunta inclusiva demanaven explícitament que fos prou ambigua com perquè hi poguessin votar sí persones de sensibilitats diferents.
En tot cas, el resultat final és el més inclusiu possible: tots els sectors partidaris del dret a decidir hi han estat d'acord.
I la claredat?
Per ser clara caldria que hom definís amb precisió què vol dir un estat no independent, i com s'hi arribaria. De fet, però, de les tres opcions naturalment possibles n'hi ha dues que són relativament clares (el No i el sí+sí), i una tercera que de moment no ho és gens (el sí+no).
Què passa amb les altres opcions?
La complexitat de la pregunta requereix un reglament detallat i transparent per la votació i el recompte. Aquest reglament hauria de preveure, si és el cas, la forma de vot, el tractament de l'abstenció, el vot en blanc, nul i les opcions no estàndard (no+sí, no+no, abs+sí, etc.).
Perjudica l'independentisme?
Sí. D'una banda, dóna una opció refugi (sí+no) a un segment de gent que no està còmoda amb el sí a la independència però que té recança d'alinear-se amb el no perquè tampoc està còmoda amb la situació actual. En la mesura en que aquest part de l'electorat té una opció refugi, es veurà menys empesa a decantar-se pel sí.
La pregunta incrementa molt la probabilitat d'un canvi en l''status quo' o, en el seu defecte, de mantenir obert el conflicte democràtic"
Beneficia l'independentisme?
En part, també. Des del punt de vista de l'independentisme, aquesta pregunta té dos avantatges: el primer és que ha aconseguit sumar al consens sectors que no necessàriament estan per la independència, i això era imprescindible per la fortalesa i legitimitat interna i externa del referèndum. El segon, és que en cas que el sí+sí no superés el 50% del vot emés, molt probablement l'opció guanyadora seria el sí a la primera pregunta i per tant, s'exclou la possibilitat de tancar la qüestió nacional de cop.
En altres paraules: potser redueix una mica la probabilitat d'una victòria de l'independentisme, però incrementa molt la probabilitat d'un canvi en l'status quo, o en el seu defecte, de mantenir obert el conflicte democràtic.
Beneficia la tercera via?
Sí. De fet, la principal diferència entre aquest format i el de la pregunta amb tres opcions que volien alguns sectors és que, en cas que la independència no obtingués el suport suficient, els vots dels independentistes es sumarien als del sí+no enfront del no. Això equival a assumir que tots els que optarien per un estat independent, prefereixen un estat no independent abans que quedar-se amb una Comunitat Autònoma. Sembla una assumpció raonable.
Quina majoria cal perquè guanyi la independència?
Aquest debat, que s'ha encetat els darrers dies, no hauria d'obviar que la realitat s'imposarà i que per proclamar la independència caldria una majoria incontestable.
