Els nous partits no van aconseguir, a les recents eleccions del 20 de desembre, vots suficients per alterar un ordre polític oposat a la solució democràtica de la realitat plurinacional dels seus territoris i que no vol canviar un funcionament econòmic corcat per la corrupció i la insensibilitat social. L'emergència de "Ciudadanos" empitjora el panorama. La seva matriu ideològica fa que les seves propostes de futur s'orientin cap a un model d'estat encara més autoritari i més insensible amb la diversitat. "Podemos" analitza millor els problemes d'Espanya però promou una mitificació de les esquerres que pot emmascarar els processos d'alliberament nacional de Catalunya i Euskal Herria. L'èxit de Colau a Barcelona pot donar ales a projectes de canvi aliats amb un nou espanyolisme.

Els poders espanyols deuen creure que maltractar Catalunya els surt a compte. Es dediquen a combatre el procés d'independència de Catalunya amb una agressivitat creixent. Han intervingut el funcionament econòmic de l'autonomia catalana amb mesures greus i humiliants. Desqualifiquen l'actual govern com a administració sectària al servei d'una minoria i l'acusen de procediments no democràtics. Utilitzen els tribunals per desautoritzar les lleis votades al Parlament. Preparen condemnes a líders catalans independentistes. Insulten els defensors de la llengua catalana. Prohibeixen les estelades ...

Potser Espanya creu que té futur només per la via de la violència. Molts estats encara hi creuen. Però és una via antiga i decadent. A Europa el prestigi el tenen encara, malgrat les febleses actuals en l'acolliment dels refugiats, el respecte als drets humans i la solució pacífica i democràtica dels conflictes. Té raó Arnaldo Otegi quan explica que l'estat espanyol actual no ha encaixat prou bé la fi de la violència d'ETA. Segueixen actius poders espanyols que tenen nostàlgia de quan "el problema basc" estava plantejat en clau de violència. Ell mateix, un dels artífex del descrèdit de la violència, ha patit un empresonament injust i escandalós. Esperem que les successives convocatòries electorals no serveixin per legitimar violències sinó per facilitar mutacions cap a la cultura de la pau.