L'agressivitat del nacionalisme espanyol contra Catalunya posa de manifest les febleses del sistema de partits polítics català dissenyat per funcionar en un país normal.
Actualment la nació catalana, ja desarticulada territorialment des dels pactes de la transició, pateix una situació d'emergència a la qual no s'hi pot fer front en el marc d'un joc polític en el què els interessos partidistes es consideren normals i legítims.
Ni la sortida de la crisi econòmica ni la consolidació de l'autogovern es poden gestionar eficaçment si el poders espanyols segueixen augmentant la subordinació de Catalunya. Els partits polítics no volen entendre que el seu objectiu principal no hauria de ser competir per ocupar el miserable poder de la Generalitat actual sinó liderar conjuntament una transició cap a un estat propi que deixi enrere les humiliacions i permeti l'exercici de plenes responsabilitats polítiques, econòmiques, socials i culturals.
Els partits polítics no volen entendre que el seu objectiu no hauria de ser competir per ocupar el miserable poder de la Generalitat"
Una nova racionalitat política suposaria que els partits catalanistes acceptessin el lideratge del president de la Generalitat per trencar amb el marc legal espanyol, decidissin mobilitzar una majoria del Parlament de Catalunya per iniciar el procés cap a una constitució pròpia i es proposessin convertir les forces polítiques unionistes en una minoria parlamentària.
Els partits poden prioritzar l'objectiu de l'estat propi sense renunciar a les seves coordenades ideològiques. Però la nova etapa és incompatible amb el sucursalisme polític i amb la utilització de la crisi econòmica com a instrument d'erosió del govern de Catalunya.
