Rajoy va anar més enllà. Va advertir el poble de Catalunya: "Hoy toca hablar de recuperación económica y quien no lo entienda así se equivoca". Rajoy, un cop més, ha errat el tret. Ha tornat a equivocar-se perquè no ha entès res de res. No sap on viu, ni l'Estat que diu que governa.

Ara, més que mai, sí que toca parlar del Pacte Fiscal. No es tracta de parlar de repartir els diners de forma diferent, sinó de canviar un model que no funciona per a Catalunya. Perquè mentre Espanya s'enriqueix, Catalunya pateix. A més de la misèria generada per l'actual crisi econòmica, Catalunya ha de sumar entre un 8% i un 9% de dèficit fiscal. Són uns recursos que aporta Catalunya a la riquesa a l'Estat i que no retornen a les arques de la Generalitat.
Rajoy encara no s'ha adonat que si Espanya segueix ofegant Catalunya, s'ofegarà a ella mateixa"
No és tan complicat, senyor Rajoy, els catalans només volem que aquesta riquesa que no retorna es quedi a Catalunya. El Pacte Fical és l'eina que ha de permetre aquest moviment cap a un model just. Negar aquest instrument i aquesta realitat suposa condemnar Catalunya a la misèria i això no permetrem mai. El greuge que patim els catalans resulta insostenible. Els Pressupostos Generals de l'Estat suposen un bon exemple de tot això.

La inversió per al 2012 a Catalunya s'ha reduït un 45%. Això és discriminatori quan Catalunya representa el 19% del PIB de l'economia espanyola i genera el 25% de les exportacions. Rajoy encara no s'ha adonat que si Espanya segueix ofegant Catalunya, s'ofegarà a ella mateixa.  

Els comptes públics tampoc incorporen el pagament dels 759 milions d'euros que l'Estat deu a Catalunya en aplicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut per a l'any 2008, que s'havien de pagar l'any passat, ni tampoc incorpora els 219 milions del 2009 que s'havien de pagar aquest any. Tot plegat una condemna a la misèria…