ANEM ALS FETS: El dissabte 21, Cristóbal Montoro es reuneix amb Mas-Colell i li notifica la posició del govern central: "no hi ha comptes pendents de l'Estat amb Catalunya més enllà de garantir la liquiditat de la comunitat autònoma". L'Estat usa el mateix argument de la crisi que la Generalitat fa servir, en tantes ocasions: "l'Estat no té diners per a fer front a les peticions de la Generalitat".

PEIX AL COVE: El dimecres 24 en el debat dels pressupostos, el ministre eixampla el seu discurs i l'emmarca dins la racionalitat. La crisi és mundial, per la qual cosa, talment com les petites caixes que s'han de fusionar per a resoldre el problema financer, també els estats no poden eixir de la crisi sense compartir sinèrgies. Espanya és la fórmula catalana de ser europeus. Aspirar a una política del "peix al cove" (ell en diu: "qué hay de lo mio") és una mesquinesa. També són estúpids els "discursos petits i aïllacionistes" i els basats en "conceptes nacionals de l'Edat Mitjana" perquè posen fronteres i traves a la sinèrgia guaridora i progressista de la Raó.

EL PACTE FISCAL: Mentre el President Mas es queixava al Parlament de Catalunya de què l'Estat els deixava de banda, Montoro, a les Cortes, contestava a Duran que la posició de CiU és "exagerada" i "no és coherent amb el moment que estem vivint" perquè ara "no és el moment de gastar més, sinó menys".
L'horitzó de la independència és també sortir de la crisi amb Europa i el món"
FONAMENTACIÓ: Segons Montoro, sostenir el "pacte fiscal" no és pràctic ni viable. El concepte "d'espoli fiscal no se sosté" car el discurs del greuge és tècnicament erroni i políticament estèril. "Posar traves mentals i intel·lectuals" a la lògica del govern central és incoherent. Catalunya podrà sortir del sot, sempre que segueixi els ritmes de Montoro i dins un Estat que la protegeixi i la consideri. El jacobinisme, conclou Montoro, és la solució a l'Espanya autonòmica i medieval.

RETALLADES: Tanmateix la Generalitat s'ha compromès a reduir el dèficit del 3'7% del PIB de l'exercici 2011 fins al 1'5% per aquest any.  Amb els pressupostos generals del l'Estat a la mà, que li estalvia 1.800 M d'euros d'ingressos, la Generalitat haurà d'aprimar-se a base de seguir torturant als catalans amb un tercer mostrari de noves retallades que ascendiran com a mínim, a 4.335 M d'euros. Sense marge, la Generalitat només podrà complir reduint la despesa corrent i augmentant els impostos.

XOC DE TRENS: La rèplica de la Generalitat al xarop Montoro és l'anunci d'un "xoc de trens" amb la bandera del "pacte fiscal", la filosofia del Catalanisme. Però més enllà del pla B, el "de l'estrebada" anti-jacobina, hi ha la realitat. El Catalanisme és un cadàver: no pot, ni és bo (perquè no pot) ni, en conseqüència, és racional, ni lògic.

Montoro sentencia que "no és el moment d'escoltar discursos petits i aïllacionistes" sinó "de posar les llums llargues, d'aixecar la veu i de deixar de mirar-se el melic per comprometre's amb un projecte que fa més Espanya però també més Europa".

Sí senyor, aquest St. Jordi ha estat molt aclaridor. Perquè l'horitzó de la independència és també sortir de la crisi amb Europa i el món.