President, si demostra fermesa en el seu full de ruta, si s'avé a liderar un govern de concentració amb perfils transversals i, a més, si és valent recuperant la iniciativa –davant la irrupció demoscòpica de Podemos a l'Estat– té possibilitats de guanyar aquestes eleccions i d'obtenir el mandat democràtic per tirar endavant cap a la independència.

Sigui valent i compleixi amb la seva paraula: posar les urnes de veritat perquè el poble emeti el seu mandat un cop esgotat l'intent de fer un referèndum pactat amb l'Estat. Vostè va demanar que la gent participés en un 9-N descafeïnat que va tenir un alt cost intern: la ruptura de la unitat dels partits pro-consulta (CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA).

Més de dos milions de catalans, convocats per vostè però animats per organitzacions polítiques sobiranistes diverses, van complir amb la seva part i van participar aquell 9-N. La immensa majoria d'aquests ciutadans ho van fer confiats que vostè compliria amb la segona part del pacte, fer unes eleccions que emetessin el mandat democràtic necessari per continuar amb el procés, allò que vostè mateix diu que la comunitat internacional li reclama a Catalunya.
President, si no dóna la veu al poble abans de les municipals haurà de sentir-se dir aquells eslògans que fins ara una part del país utilitzava per criticar Rajoy: volem votar"
Tothom és conscient que aquestes hores, dies i setmanes vostè ha hagut d'administrar unes fortes pressions. Han estat dos mesos letals per al procés perquè s'ha escampat el desànim, i una part del sobiranisme cívic ha donat símptomes de fatiga. Han estat dos mesos estranys perquè la gent s'esperava un full de ruta més treballat i pactat i no tanta improvisació, tanta confusió i tanta intoxicació a través dels mitjans.

Una part del capital que va ser capaç d'acumular el 9-N ha estat erosionat per la incertesa d'un parell de mesos que han coincidit amb el tsunami demoscòpic i mediàtic de Podemos. La ruptura de la unitat després de la cimera de Pedralbes s'ha anat amplificant, i cada cop costa més d'entendre les seves condicions, el seu xantatge dit amb paraules dures, cap a una formació necessària en aquest procés com és ERC.
Avui qui té segrestat el dret a decidir és, paradoxalment, el president que ha convertit aquesta idea en el seu principal projecte polític"
La gent ja entén que vostè té la necessitat de salvar el seu partit i de reconduir una CiU a la baixa. La gent fins i tot està disposada a acceptar-li que en el procés cap a la independència vostè intenti, legítimament, salvar els mobles del pujolisme, malgrat els casos de corrupció i el desgast de tres dècades de gestió a l'administració catalana. Però el que la gent no entendrà és que arribats a aquest punt, els interessos de partit, els seus condicionants, les seves exigències, s'hagin convertit en un impediment per tirar endavant.

Segurament pot resultar xocant escriure-ho d'aquesta manera, però avui qui té segrestat el dret a decidir és, paradoxalment, el president que ha convertit aquesta idea en el seu principal projecte polític un cop fracassats l'Estatut i el pacte fiscal. President, si no dóna la veu al poble abans de les municipals de maig, haurà de sentir-se dir aquells eslògans que fins ara una part del país utilitzava per criticar Mariano Rajoy: volem votar. No segresti el dret a decidir, i deixi que els catalans decideixin. Ja té la complicitat d'ERC i el suport d'entitats com l'ANC i Òmnium perquè es presenti a les eleccions amb cares conegudes i respectades. No badi més. De vostè depèn que el procés descarrili. O no.