Un del principals efectes que ha desvelat la pregunta del referèndum és el terror. El terror en els ulls dels responsables espanyols. Feia dies que gaudien, amb cara sorneguera, de l'estupor que suscitava la seva legislació.
Es deien i es repetien que ho tenien lligat i ben lligat. Havien teixit una teranyina legal que empresonava la víctima, més i més quant més rebel. Però imprevisiblement, la presonera s'ha desenfardellat. Els ha encastat un calendari i un lúcid objectiu. No s'ho esperaven. El pànic els ha desencaixat el rostre i cercant forces, han desenfonyat uns mots maquinals, de tràmit.
Aquest efecte durarà poc. Repuntaran. De fet, ja van predicant amb insistència que la consulta no es farà. Volen que aquesta consigna impregni els subconscients i paralitzi els arguments més abrandats. Esperen que faci de síndrome d'Estocolm i segresti les consciències, les independentistes i les partidàries del dret de decidir. Si la consulta no s'ha de fer, naixeran els vagants i els desenfeinats. L'eufòria que ha originat la pregunta s'apaivagarà. Tornarà la vacil·lació, l'ambigüitat i la incertesa. I la consulta es morirà de lenitat.
Si la consulta no surt del giravolt espanyol es consumirà de cansament"
Han cuidat molt les declaracions internacionals. Encerclar la consulta dins els afers espanyols els garanteix la maniobrabilitat. Insisteixen, doncs, en seduir les cancelleries i les animen a desentendre's de la qüestió. El silenci dels altres els deixa les mans lliures per maquinar, enredar, encasellar i reprimir. Poden sembrar el desesme, la desmobilització i la desesperació. Si els ulls internacionals no miren, la bona fe i les bones pràctiques dels catalans s'esfumen. De manera que si la consulta no surt del giravolt espanyol es consumirà de cansament.
Contra això, el 13 de novembre Oriol Junqueras va fer unes declaracions sorprenents en el parlament europeu. Des de la tribuna internacional amenaçava Madrid, incitava a trencar l'autisme internacional i exigia justícia. La consulta s'ha de fer i Madrid l'ha de consentir. Els catalans sols no ho aconseguiran. Han de vincular la correlació internacional actual. Els onze mesos que queden s'hauran d'esmerçar en trobar un organisme solvent que faci d'altaveu i de patrocinador dels drets (la ONU, el Tribunal de Justícia, etc., o un país o una comissió de personalitats).
Madrid no ens deixarà votar i per ara, els europeus ho veuen com ells. En el món es perden moltes causes. La nostra hauria de ser una de les guanyades. Qui domini l'àmbit internacional guanyarà el referèndum.
