S'han dit --i encara es poden dir-- moltes coses sobre Max Cahner. L'exconseller de Cultura va tirar endavant amb energia i resolució diverses iniciatives de caràcter cultural i va comprometre's sense complexos en la recuperació del poder polític que necessitava i necessita Catalunya. Per la meva part només voldria exposar una breu anècdota viscuda en la meva joventut.
Jo tenia 19 anys i no coneixia en Max Cahner. En aquell moment jo estava compromès amb el moviment escolta i formava part d'un petit equip que convocava reunions amb gent que ens podia formar culturalment i cívicament sobre el nostre país.
Per aquelles reunions, que es feien cap al tard a una casa particular, hi havien passat persones com l'Enric Lluch i d'altres que ara no recordo. El que sí que em va quedar fixat en la memòria va ser una persona que era més jove que jo i que ens va donar una lliçó d'història del nostre país.
Rigorós i compromès, era un home que ens animava a posar-nos al seu servei. Aquesta persona es deia Max Cahner. Sempre l'haurem de tenir present.
