Des de dilluns, Artur Mas se sent investit d'un nou prestigi que, diríem, li atorga la iniciativa a les accions dutes d'ara endavant en el procés de construcció de l'Estat català independent.

Anem a pams. Una de les raons del senyor Rajoy per menystenir la participació en la consulta és de caire numèric. Només van participar-hi poc més del 33 per cent del cens. Bé, es veritat. Com també ho és que el novembre de 2011 el seu partit va obtenir una majoria absoluta folgada al Congrés del Diputats amb un xic més del 31 per cent del cens (10.830.693 vots sobre 34.301.237 persones inscrites al cens en aquelles eleccions).

Jo no menysprearia el valor de més de 10 milions de vots, seria injust i injustificat. Aquestes persones, erròniament al meu entendre, van confiar en un programa electoral i en la persona que n'era imatge. Res a dir. Tenint en compte que el valor contractual dels programes electorals és el que és, o sigui res, que posteriorment el senys Rajoy i el seu Govern hagin fet el contrari del què van prometre no treu valor als milions de persones que se'n fiaren.
Han estat la tossuderia, l'orgull, la fermesa i la maduresa de la societat civil, qui finalment han fet possible l'èxit de la jornada"
En tot cas, en unes properes eleccions els espanyols hauran de decidir si el continuen recolzant o no. Per aquesta mateixa raó, i amb els números a la mà, menysprear la participació de més de 2 milions de persones a la consulta del dia 9 de novembre, un poc més d'un 33 per cent del cens de possibles votants, és miserable i fruit de la fatxenderia i la ceguesa política més extremes. Ja s'ho faran. Un dia o un altre se n'adonaran que per molt que no vulguin mirar el telescopi, la Terra es mou.

Una segona lliçó, en aquest cas política, ha estat l'actuació posterior al 9 N del president Mas. Si d'alguna manera es pot qualificar la seva manera de fer política en aquest cas, i en d'altres, és de política del judoka. Artur Mas no provoca els esdeveniments, ni positius ni negatius, ni grans mobilitzacions ni amenaces de querelles. Però aprofita l'impuls d'ambdós per prendre força i traslladar-la a la clau que tomba a l'adversari.

Així, tot i que a la feina al carrer en cap cas va tenir protagonisme el seu partit, Convergència, en aquest moments, amb la seva pujada al ring i l'assumpció de la responsabilitat del procés participatiu, en cas de querella, els altres components del procés han quedat en segon pla, sotmesos en bona mesura a les propostes que plantegi. I tots sabem que de querella, poc més hi haurà que un posat per part de la Fiscalia General de l'Estat.

Cal valorar en la seva mesura el gest de l'Artur Mas de carregar damunt la seva esquena les responsabilitats. Però potser també seria convenient no donar un xec en blanc a qui, molt astutament, ha emprat en profit propi els impulsos que d'altres han generat. I en el cas dels positius, recordar que han estat la tossuderia, l'orgull, la fermesa i la maduresa de la societat civil, qui finalment han fet possible l'èxit de la jornada.