Mentre Catalunya va fent el seu propi camí per convertir el 27S en un autèntic plebiscit, l'Estat espanyol, per la seva banda, està preparant la resposta que pretén donar, especialment en cas de victòria de les llistes sobiranistes i de que el Parlament que es constitueixi iniciï el procés constituent que ens porti cap a la independència del nostre país.
Barcelona ·
A tal efecte, en primer lloc, l'Estat espanyol acaba d'aprovar la llei de Seguretat Nacional, un text legal que pretén reforçar els seus instruments per garantir la seva seguretat nacional i poder respondre eficaçment als nous riscos i amenaces que puguin sorgir, en especial al procés sobiranista català, que amenaça indubtablement la integritat territorial espanyola.
Amb aquesta llei, el president Rajoy pretén cobrir el buit normatiu existent entre una situació de crisi més greu (com són aquelles que preveuen els estats d'alarma, excepció i setge) i aquelles altres que, tot i ser igual de greus, no es poden afrontar amb els mateixos instruments, ja que estan mancades de tota violència que justifiqui cap de les mesures que contemplen aquells estats excepcionals.
Però amb la llei de Seguretat Nacional aprovada, permetrà al president Rajoy dictar en cas de victòria contundent de la llista "Junts pel Sí" un reial decret en el qual declari la situació excepcional d'interès per a la seguretat nacional, de manera que totes les autoritats competents en matèria de seguretat hauran d'aportar els mitjans humans i materials necessaris que es trobin sota la seva dependència per restablir dita situació de crisi.
A manca de poder controlar la situació per mitjans polítics i democràtics, al president Rajoy no li quedarà més remei que emprar els recursos legals que el marc legal vigent espanyol li ofereix"
En altres paraules, ara el govern espanyol podrà ordenar la mobilització dels Mossos d'Esquadra i de les policies locals, assumint-ne el control, davant una situació de crisi com la generada per la més previsible victòria de les llistes sobiranistes.
Posteriorment, en segon lloc, un cop perfectament controlats els cossos armats del nostre país, el president Rajoy podrà amb total llibertat utilitzar la segona eina que disposa per neutralitzar el procés sobiranista català, com és ara la suspensió i intervenció de l'autonomia catalana a l'empara de l'article 155.1 CE, ja que considerarà que el Parlament de Catalunya i el govern català estarien indubtablement atemptant greument contra l'interès general de l'Estat espanyol, procedint a la destitució del President Mas i nomenant provisionalment una persona de la seva confiança per restablir novament l'equilibri esberlat, podent fer-ho, a més, amb els nostres propis mitjans.
Òbviament, aquesta seria una solució contundent, però que amb tota probabilitat obtindria l'empara dels tribunals espanyols. A manca de poder controlar la situació per mitjans polítics i democràtics, al president Rajoy no li quedarà més remei que emprar els recursos legals que el marc legal vigent espanyol li ofereix, com ha fet fins ara. La incògnita serà, però, com la comunitat internacional respondrà a una resposta tant radical com aquesta i, especialment, si continua considerant el conflicte català com una qüestió merament interna de l'Estat espanyol. Ara per ara, lamentablement i paradoxalment, com que el procés sobiranista català ha estat pacífic i mancat de qualsevol violència, no ha obtingut el suport internacional esperat. Cal, per tant, treballar fermament per tal d'internacionalitzar encara més el nostre procés i implicar, d'una vegada per totes, a la comunitat internacional ja que sense aquest suport, de ben segur no ens en sortirem.
Marc Costa