Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 8 de de novembre del 2013 | 19:02
Opinió
Oriol Illa
Politòleg

Sobre la pregunta de la consulta

Si les previsions es compleixen, abans d'acabar l'any, tindrem la pregunta i la data de la consulta sobre el futur de Catalunya damunt la taula. Aquesta circumstància ha dut la discussió partidista sobre quina hauria de ser la pregunta --i, en un debat no menor quant a la intensitat, sobre quines haurien de ser les respostes.

I com que en aquest procés ningú no és imparcial, cal tenir arguments objectius, sobre si està justificada, o no, la petició de l'Assemblea Nacional Catalana, entre d'altres, en el sentit de formular una pregunta clara i explícita amb dues respostes. Alguns dels antecedents els podríem trobar al Quebec, a Escòcia i al propi Estat espanyol.

El darrer referèndum sobre autodeterminació que va convocar el Quebec, el 1995, feia la següent pregunta: "¿Està vostè d'acord que el Quebec sigui sobirà després d'haver fet una oferta formal al Canadà per a una nova associació econòmica i política [...]? I la resposta era: SÍ o NO.

L'any que ve, Escòcia convocarà un referèndum previ acord amb l'executiu de Londres. I la pregunta pactada és: "¿Escòcia hauria de ser un país independent?. En aquest cas s'admeten dues respostes: SÍ o NO.
Tornem a ser davant d'una trampa retòrica més per diluir la pròpia essència d'una consulta indiscutiblement democràtica"
Però he pensat que potser la tradició anglosaxona, per la seva llarga cultura democràtica, podia presentar diferències respecte la tradició mediterrània. Per això m'he fixat en els tres darrers referèndums convocats pel Regne d'Espanya.

El primer d'ells, el de la Constitució espanyola de 1978. Alguns recordareu que la pregunta va ser: "¿Aprueba el proyecto de Constitución? I les respostes eren: SÍ o NO.

El 2005, en el referèndum convocat a l'Estat espanyol sobre la Constitució europea, la pregunta que es va formular deia: "¿Aprova vostè el Tractat pel qual s'estableix una Constitució Europea?" I la resposta tornava a ser: SÍ o NO.

I, finalment, el més controvertit dels referèndums convocats, tant per les seves repercussions internacionals, com per la dificultat que implicava una decisió que contradeia el que Felipe González havia assegurat en campanya electoral, com va ser el referèndum sobre la sortida o la permanència d'Espanya a l'OTAN, l'any 1986, que deia:

El Gobierno considera conveniente, para los intereses nacionales, que España permanezca en la Alianza Atlántica, y acuerda que dicha permanencia se establezca en los siguientes términos:

1.º La participación de España en la Alianza Atlántica no incluirá su incorporación a la estructura militar integrada.
2.º Se mantendrá la prohibición de instalar, almacenar o introducir armas nucleares en territorio español.

3.º Se procederá a la reducción progresiva de la presencia militar de los Estados Unidos en España.


¿Considera conveniente para España permanecer en la Alianza Atlántica en los términos acordados por el Gobierno de la Nación?

La resposta a una pregunta tan complexa tornava a ser SÍ o NO (per cert, cap de les tres condicions que es van imposar com a línies vermelles per mantenir-se a l'Aliança Atlàntica, no s'han acomplert).

Aquest són alguns dels exemples que constaten el que seria la normalitat democràtica –o així ens ho van vendre en el seu moment. Els referèndums i consultes que es convoquen tenen dues respostes. Només excepcionalment, i per qüestions sectorials en les que, països com Suïssa, sotmeten a votació projectes domèstics, una consulta pot admetre més d'una resposta. I no sembla que ningú, mai, a l'estat espanyol hagi qüestionat aquells referèndums com a perniciosos o poc democràtics.

La conclusió, doncs, al debat que es planteja sobre la pregunta i la resposta de la futura consulta sembla, un cop més, una tàctica d'aquells que volen comprar temps, amb l'esperança que una hipotètica recuperació econòmica permeti defensar amb més força el que sempre han desitjat; el manteniment de l'statu quo. Per això em fa sospitar que tornem a ser davant d'una trampa retòrica més, per diluir la pròpia essència d'una consulta indiscutiblement democràtica. La resta, excuses de mal pagador.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Oriol Illa
Indica publicitat