Serà la demostració de si tenim la llibertat nacional a tocar, i de si donem la imatge de poder assumir amb responsabilitat el nostre lloc al sol del món, com un membre més de les Nacions Unides i amb una veu que pagui la pena d'escoltar. Entre els molts serveis que ens toca contribuir a pagar -més del compte- hi ha l'aparell de l'Estat (i molts de còmplices) que està bolcat, des del 10 de juliol de fa dos anys, a seguir-nos més posar de prop i quan pugui (sempre) i calgui (ja ho veurem, si som perspicaços) pals a les rodes en el nostre camí.

El dia 11 ningú que en tingui ganes no es quedarà sense les eines per fer estirabots per trencar la imatge d'un país centrat, segur i civilitzat. Que vols cremar una bandera espanyola? Teniu, nois, us en regalo una de ben inflamable. Ah! I agafeu aquest encenedor! I com voleu trencar l'aparador amb aquesta pedreta? Agafeu les llambordes que us he portat!
Tenir la valentia de no caure en les provocacions i de rebutjar actes estridents és el paper que toca"
A l'Estat espanyol i als que hi deixarien el cadàver (un coronel -i molts dels seus amics, segons ell- curiosament o sospitosament ignorat per la premsa internacional) els interessa treure el moviment cap a la independència de la centralitat política, diplomàtica i mediàtica per dos motius principals (a part de les viscerals). Un, per desacreditar-lo internacionalment.

Per fer mes difícil que la declaració d'independència sigui reconeguda arreu del món (compareu els casos d'Eslovènia i Kosovo, per exemple). I dos, perquè la seva centralitat el fa molt més acceptable per part d'un gran sector de la població que rebutja, per records de família o per interessos de classe, qualsevol estridencia radical.

En definitiva el gran repte, en la meva ponderada però no sempre prou informada opinió, és que la manifestació de l'11 ofereix a tots els sectors que treballen a favor de la plena sobirania, i sobretot l'Assemblea Nacional Catalana, una oportunitat potser irrepetible perquè els que van anar a la manifestació del 10 de juliol sense cap intenció de cridar consignes independentistes (i fins i tot els més tímids, que no hi any anar) vegin el moviment com una cosa també seva. I els aparells ocults, com és lògic, maldaran per espantar la bona gent tant com puguin.

Aquests dies, tenir la valentia de no caure en les provocacions, i de rebutjar amb contundència actes estridents (encara que s'anunciïn en nom de la llibertat), és el paper que toca, crec, als que volem un país lliure, pròsper i just per als nostres fills i néts.