El camí que cal recórrer va ser aprovat, en una primera fase, per la Conferència Nacional per l'Estat Propi, la gran trobada feta al Palau de la Fira de Montjuïc el 30 d'abril passat. S'hi varen repartir 175 Raons de Pes per a l'Estat Propi. Bé, el darrer en feia 176, i diu així: "Des de l'endemà mateix de la proclamació de la independència podrem emprar totes les energies que haurem gastat per aconseguir democràticament un Estat propi, a construir el nostre país amb tota l'empenta i la il·lusió que només pot derivar-se d'un procés d'aquestes característiques!".

Al final de l'opuscle podeu llegir:
"Una Assemblea Nacional Catalana constituïda per persones a títol individual i ben arrelada al territori és fonamental per a assolir la independència política, ja que podrà desenvolupar, des de la seva independència orgànica, un marc de consciència política i de participació cívica i social, que crearà les condicions perquè els partits polítics i les institucions representatives avancin cap aquest mateix objectiu. "... és un motor fonamental i una garantia del nostre procés democràtic i participatiu de conquesta de la llibertat col·lectiva, un procés que demana l'aportació de totes les instàncies socials i polítiques de la nació catalana."

Fins a la reunió constitutiva de l'Assemblea (que té dos precedents: l'Assemblea de Catalunya, i el moviment de les Consultes Populars per a l'Autodeterminació de Catalunya) la feina és intensa, perquè a moltíssims municipis (i comarques, tot sovint) es van creant les Assemblees Locals. A més, molts socis proposen promoure Assemblees Sectorials (per professió, afecció etc.). Tenim fins el mes de març. I no cal dir –o sí!- que tot el moviment s'autofinança. Per tant, com més catalans hi siguem, més possibilitats de fer impacte social (amb actes públics, publicitat als mitjans de comunicació). Vull acabar, doncs, amb una invitació personal perquè t'hi inscriguis. És un moment.

I tenim pressa.