Com que els "individualistes pragmàtics" estan lluny del món associatiu, tampoc no en puc ser. I només puc triar entre els "individualistes egocèntrics", als quals no interessa la política -i no m'agradaria gens ser-ne-, i els "neoconservadors", de mitjana d'edat més alta i pels qui la feina i la família són centrals... ai, ai, ai! O no sóc català, o sóc un independentista liberal d'esquerres de matriu neoconservadora... Ja m'entendreu si dic que no dormo!
És clar que no dec ser l'únic a qui han fet perdre el son. Perquè ja em direu com deuen haver quedat d'intranquils els interrogats que han hagut de decidir si preferien, com a model polític, "el vincle amb Espanya", "l'autonomisme" o el "federalisme". En aquest cas, els independentistes ho teníem clar. Però, ¿perquè de l'espanyolisme en diuen "vincle amb Espanya"? ¿Un catalanista és un espanyol que té un vincle amb Catalunya? ¿Un català federalista no té vincles amb Espanya? I, per cert ¿estan segurs que aquest 17,6 per cent que diuen que prefereixen el federalisme, a més de saber que són inconstitucionals, serien capaços de definir-lo i explicar en què consisteix?

Ara bé, l'impressionant d'aquest país és que, sabent com sabem que el català només és la llengua habitual d'un 35 per cent dels catalans, en canvi, resulta que el català és  "la llengua preferida" del 52'4 per cent dels entrevistats. ¿Preferida per a fer què? Per acabar-ho de fer gros, mentre sembla que cada vegada ens interessa més la política, en canvi, cada dia ens fiem menys dels polítics. No m'estranya gens, doncs, que com diu un dels autors de l'estudi, "el fet nacional català aglutini moltes individualitats". I això sí que és una característica única dels catalans, com ho és la Sagrada Família de Gaudí, la tradició castellera o el Barça.


Mira que en som d'estranys, els catalans. Com ens deien quan érem petits: qui t'entengui, que et compri!