És evident la complexitat política del moment que estem vivint però també ho és que aquesta era previsible.
En definitiva, és tracta d'una exigència política democràtica que s'havia d'haver pogut plantejar fa quaranta anys, després de la mort del dictador, sense les pors i els condicionants d'aquells moments. I el comportament per part de l'estament polític i mediàtic espanyol està intentant mantenir actualment bona part de les pors i els condicionants d'aquella situació.
L'esperança en un futur democràtic i sobiranista del poble de Catalunya depèn, per tant, de nosaltres mateixos en la mesura que sapiguem unir esforços i estratègies per fer irreversible l'expressió de la voluntat dels ciutadans de Catalunya sobre el seu futur polític. Les enquestes poden mostrar l'estat d'ànim d'un moment determinat però també superable.
Les eleccions del 27 de setembre han de representar un pas fonamental en els sentits següents:
1.- Ha de quedar clar de cara a la ciutadania que l'objectiu prioritari és sumar vots a favor de la capacitat del poble de Catalunya de decidir lliurement el seu futur institucional i polític. I això ha de quedar clar tant a nivell del nostre país com a nivell internacional. Queden encara pendent d'acords estratègics entre els partits favorables al dret a decidir, de si això es pot aconseguir millor anant en una llista única o en llistes separades --en aquest darrer cas, però, deixant ben clara la prioritat del punt corresponent en el programa de cada partit.
L'ANC i Òmnium haurien d'explicitar significativament la necessitat de la unitat de les forces sobiranistes a nivell popular"
2.- S'han d'explicitar els passos a fer un cop celebrades aquestes eleccions i això també exigeix un acord estratègic entre els partits: CDC, UDC, ERC, CUP, ICV (en part) MES (part del PSC)... Crec que l'ANC i Òmnium haurien d'explicitar significativament la necessitat de la unitat de les forces sobiranistes a nivell popular i treballar per estimular i garantir la unitat dels partits polítics en aquest aspecte.
3.- El model social propugnat en tot aquest procés ha de posar de relleu els avantatges d'un estat propi per aconseguir les millores socials que cal implementar de cara a la ciutadania. Un objectiu no pot entrar en contradicció amb l'altre ja que seria absurd. És la majoria política en el Parlament català la que ha de decidir el futur social i econòmic del país i no la majoria en el Parlament espanyol, que ja tenim prou experiència de com marca les seves prioritats, tant a l'època del PSOE com a la del PP.
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir els polítics catalans que han d'afrontar els problemes bàsics de la ciutadania, com en la resta dels estats europeus.