Barcelona · El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha declarat a un article publicat al diari Público, que en els moments actuals de crisi econòmica els governs han de guiar les seves economies cap a les dicotomies "desarrollisme o sostenibilitat, protecció o reconversió de sectors i mercat lliure o regulat".


Però ha afirmat que la situació exigeix alguna cosa més que "gestió de problemes immediats" i que és temps de "valorar la societat que volem i intuir els canvis globals que s'apropen". "A Catalunya ja disposem d'algun exemple -ha afirmat Benach-, com el projecte de la bioregió (Biocat), [...] no es el mateix generar riquesa innovant en biomedicina que especulant amb el preu del sòl".

El president del Parlament català ha dit que Catalunya "hauria d'encapçalar aquest canvi, [...] però per contra es troba frenada pel poder central (i centralista) de l'Estat espanyol". Benach s'ha lamentat que les lleis "ambicioses i socialment avançades" aprovades pel Parlament de Catalunya "no aconsegueixin els canvis desitjats" sense suficient pressupost.

"Any rere any -ha dit Benach- patim la sagnia de milers de milions d'euros per un sistema de finançament injust que durant aquests anys ha buidat Catalunya de recursos i inversions públiques". "Vivim la gran paradoxa -s'ha queixat el president parlamentari- de ser acusats d'insolidaris quan la "solidaritat" de cada català amb Espanya supera los 2.300 euros anuals. ¿Fins quan creuen que pot sostenir-se un sistema tan abusiu?".

Ernest Benach ha retret a l'esquerra espanyola que sempre demani solidaritat a Catalunya: "L'esquerra espanyola sempre demana solidaritat a Catalunya però mai se solidaritza amb Catalunya ni amb la seva gent. No sembla aquesta la manera més intel·ligent d'aconseguir recolzament ni de demanar la nostra implicació en projectes comuns que parlen de progrés sense que se'ns permeti el nostre. Esperàvem més de l'esquerra espanyola".  


Finalment, Benach ha deixat clares les seves peticions: "Demanem un marc competencial i un sistema de finançament just i estable que ens permeti donar respostes específiques als efectes de les crisis [...] en definitiva, exercir el nostre dret i voluntat d'autogovern amb eficàcia. L'Estatut és més que una llei orgánica que el Govern està incomplint [...]. Va ser un pacte de mínims que la ciutadania catalana va acceptar sense entusiasme. El Govern de la Generalitat no pot acceptar menys, i si l'Estat rebaixa encara més aquest pacte ens obligarà a replantejar-nos moltes coses, inclosa la relació que volem tenir amb l'Estat espanyol".