Barcelona ·
El professor de política i afers públics a la Universitat de Princeton, Carles Boix, analitza la sentència del TC sobre l'Estatut i assegura, en un article a l'Avui, que "la batalla de l'Estatut s'ha tancat amb un fracàs complet per a les aspiracions del catalanisme federalitzant". Boix afirma que davant d'aquest "atemptat" a la dignitat de Catalunya cal actuar i que la mobilització de 10 de juliol és "un primer pas". Ara bé, subratlla que "cal dir les coses pel seu nom". Primer, "la major part del fracàs de l'Estatut és responsabilitat de la classe política catalana: dividida en la seva defensa; candorosa (fins al punt d'imaginar el TC com un tribunal d'homes justos, potser per influència del constitucionalisme kelsenià que s'ensenya a les facultats catalanes), i adormida durant quatre anys (i començant a tractar el TC com el que és en qualsevol país del món, una cambra política, quan tot estava dat i beneït)".
Segon, "la manifestació no es pot convertir en un exercici de victimisme que permeti exonerar els nostres representants de les seves responsabilitats més concretes. La manifestació ha de servir per construir un relat de futur, ha de tenir un propòsit, i, en definitiva, ha de fer-se sota un sol lema. Per lògica combinatòria, només n'hi ha un de possible. Els altres són inacceptables: "som una nació i no decidim" equivaldria a acceptar l'status quo; "no som una nació i no decidim" és el lema del TC; i "no som una nació però decidim" inclou una contradicció ridícula".
Tercer, "el Parlament ha de construir una resposta unitària. La responsabilitat passa sobretot pels membres petits de la coalició governamental". Ara "toca condicionar la continuïtat del govern al compromís conjunt a Madrid de totes les forces polítiques catalanes. Cal negar suport als pressupostos generals del senyor Zapatero. Si Catalunya no opera com un bloc, els nostres amics bascos en trauran el profit de sempre i haurem perdut un altre any".
I quart, "els nostres publicistes de l'avantguarda i de la dignitat han de superar un discurs mental obsolet i ancorat en el segle vint. Han d'entendre les possibilitats que ens ofereix el món, globalitzat, actual. Han de deixar de segrestar les idees de Jaume Vicens Vives".
