El vicepresident de la Generalitat i líder d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, parla extensament, en una entrevista a l'Avui, i per primera vegada, de la seva recent proposta de celebrar el 2014 un referèndum d'autodeterminació. Carod-Rovira afirma que "al llarg de l'estiu, lluny del país, vaig tenir temps de pensar, de llegir, de reflexionar, i em va semblar que havia arribat el moment de posar data a un somni. I fer-ho de manera que la gent pogués entendre que tot allò que som capaços d'imaginar som capaços d'aconseguir-ho". Segons el líder d'Esquerra, un dels problemes que ha tingut el nostre país en el seu projecte nacional és que "som un país molt més de reacció nacional que d'iniciativa nacional. Aquí hi ha una resposta com a país quan l'hostilitat, l'agressió, el menyspreu, la discriminació, l'ofensiva anticatalana és molt contundent".
Però, en canvi, "ens costa molt de portar la iniciativa nacional". En aquest sentit, creu que "un poble que cada quatre o cinc anys afirma que no renuncia a l'autodeterminació però que no l'exerceix no és un poble seriós". Per això, afirma que "m'ha semblat ara que calia posar data a un somni col.lectiu. Set anys són pràcticament dues legislatures. Ni és massa temps ni és massa poc. Crec que n'hi ha prou perquè a Catalunya hi hagi una expressió electoral i política del sobiranisme al Parlament que faci possible, des de l'hegemonia, i si no des de la seva força, un referèndum així".
Segons Carod, la reflexió que cal fer és que "nosaltres com a poble ho hem provat tot. L'única cosa que encara no hem provat és la independència". I afegeix el següent: "L'experiència autonòmica dóna el que dóna. Això és tot. El senyor Zapatero governa Espanya, molt de gust d'haver-lo conegut -tampoc tant de gust, perquè no cal exagerar-, i ja està. La cosa no dóna més de si. Nosaltres la darrera legislatura vam intentar l'opció d'un Estat plurinacional, federal, plural... Vam fer de llebre arrossegant una majoria socialdemocràtica al Parlament cap a un Estatut que sincerament estava pensat en clau federal. Però Espanya no en vol saber res. Espanya no vol ser federal. L'única vegada que surt el federalisme a la Constitució és per prohibir-lo, en un article molt pensat per a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. No és que Espanya no vulgui ser federal, és que no vol ser diferent. I ja està feta. És un projecte tancat i acabat. No cal que gastem més energies, com ha fet el catalanisme al llarg del segle XX, per intentar arreglar Espanya".
Carod subratlla que cal "preparar les condicions perquè el 2014 el sobiranisme sigui o hegemònic o més fort al Parlament" perquè "ara aquest referèndum només el defensa Esquerra Republicana". En aquest sentit, reconeix que "aquest referèndum, doncs, no podrà prosperar sense unes complicitats bàsiques... I entre aquestes complicitats bàsiques és evident que cal que hi hagi Convergència i Unió, és evident que cal que hi hagi el Partit dels Socialistes, i és evident que cal que hi hagi Iniciativa. Aquesta consulta no es podrà fer sense el PSC ni contra el PSC. Ni sense CiU ni contra CiU".
Però Carod-Rovira té clar el següent: "els referèndums d'autodeterminació sempre guanyen. Perquè quan un referèndum d'autodeterminació ha guanyat, has guanyat, però quan un país l'ha fet i no l'ha guanyat, però ha fet un resultat digne, significatiu, tothom ja sap que un dia en farà un altre i que el guanyarà".
