ROGER BUCH (Barcelona, 1970), és llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB i màster en Ciència Política per la mateixa universitat. Ha publicat L’esquerra independentista avui (Columna), que ja va per la segona edició, on analitza les múltiples maneres amb què s’expressa l’independentisme català actualment, des d’Esquerra Republicana de Catalunya a Endavant o la CAJEI, passant per la cultura popular, el suport a les seleccions esportives catalanes, el rock català, etc. Col·laborador de Tribuna Catalana, és professor de les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull). Al Fossar de les Moreres s'hi van viure uns certs moments de tensió quan ERC hi va fer l'ofrena. Com és que en el si de l'esquerra independentista revolucionària hi ha gent tant intolerant amb ERC?
Per dos motius: per la pròpia cultura extremista d'aquests grups i per un tema d'espai fronterer, de necessitat de diferenciar-te de qui està més proper a tu. La sensació que tenen els revolucionaris és que fan la feina i després passa ERC amb l'urna i en recull els fruits. Aquests aldarulls, que ja fa tres anys que passen, no agraden a tot l'independentisme revolucionari. Hi ha grups que diuen que no està bé, però hi son. Per tant, el col·lectiu, des del moment que accepta el suport d'aquesta gent, ha d'assumir que hi ha qui fa coses que no agraden.

La violència envers ERC, física o verbal, genera debat en el si de l'esquerra independentista?
Poc. Fa dos anys, la CAJEI va defensar que Esquerra no podia fer l'ofrena al Fossar i Endavant hi va donar suport. MDT o Maulets, potser, se n'han desmarcat més, però no és un tema de debat prioritari.

En un moment de crisi del discurs polític, com és que l'esquerra independentista no ha fet sentir la seva veu en aquest debat?
Per la seva pròpia debilitat. L'esquerra independentista és forta en capitals de comarca i només es concentra a Barcelona l'Onze de Setembre. A part d'això, no té una capacitat per accedir a les tribunes públiques. Falta, també, que vulgui tenir-la. A quina lliga vol jugar? Si jugues a la Champions, jugues a la Champions. Si jugues a Segona B, jugues a Segona B, tens el ressò que tens i potser ja t'està bé.
L'esquerra independentista, dins el que és el sistema polític català, representa molt poc. Sí que representa molt entre el jovent alternatiu de moltes capitals de comarca, és a dir, no és un aspecte marginal de la societat catalana, però en el que és la societat política, no té altaveus. I falta que els vulgui tenir, perquè es mou en un altre espai, alternatiu, el dels moviments socials.

Aquest sector de l'independentisme no té accés als mitjans de difusió, però hi ha alguna veu autoritzada per parlar en el seu nom?
En aquest moment no té cap portaveu. El portaveu més reconegut que hi ha és la CUP, però es tracta d'un front polític municipal. La CUP és un bon exemple de com, per un dia, el de les eleccions municipals del maig, treuen el nas a la Champions i són tractats com els grans. Són reconeguts com un actor al mateix nivell que els altres, no com un moviment social. En el moment que la gent descobreix la CUP i s'assabenta que al darrera hi ha tot un moviment, el que potser podria fer el moviment és aprofitar aquestes sigles per fer-se conèixer. La manifestació de la tarda, que va aplegar molta gent, per algú no entès en la matèria era una barreja de sigles: CAJEI, Endavant, Maulets...

per separat, Maulets, Endavant i CAJEI són desconeguts. La CUP, la gent sí que sap què és 

Tenen un problema d'imatge?
Sí, és clar. Si haguessin dut una pancarta signada només per la CUP, crec que haguessin sortit més al diari. S'han queixat, amb raó, que han estat menystinguts pels mitjans de comunicació, tot i, probablement, havent atret més gent que ERC i les JERC. Ja em diràs quin partit reuneix avui 4.000 persones! Critiquen que els mitjans de comunicació no ho van transmetre. Si a davant hi hagués posat ‘CUP', la gent ho hagués relacionat amb les municipals i s'hagués vist diferent. Per separat, Maulets, Endavant i CAJEI són absolutament desconeguts, més enllà dels cercles molt polititzats. La CUP, la gent sí que sap què és. Però, si la seva és una estructura popular i participativa, no tenen perquè fer veure el que no són. El bo que té el moviment és que és assembleari i fomenta la participació des de baix.

Existeix aquest debat en el si del moviment?
Hi haurà grups que voldrien crear una estructura única i centralitzada que ho agrupi tot i d'altres que veuen que la importància està a la base. Però tot el que es fa des de la base és molt fràgil, perquè pot petar en qualsevol moment. Quan dic ‘jugar a la Champions' vull dir posar cares al moviment, difondre un missatge clar... La força de Maulets, CAJEI i Endavant rau en les seves assembles locals, però, a nivell nacional, això no repercuteix en una organització potent. És a dir, un comunicat de Maulets a nivell nacional no se'l mira ningú. Un comunicat de Maulets de Mataró, per exemple, té un cert ressò a la comarca.

Però cada cop es tendeix més a corregir aquesta atomització de sigles.
Sí. Tots els moviments extraparlamentaris de qualsevol país són, per definició, molt fragmentats. Per exemple, l'extrema dreta a Catalunya mateix, o el moviment ecologista, o el trotskista. El que li passa a l'independentisme revolucionari avui és que està segmentat, però és gros. Per tant, ja no parlem de grups unipersonals, sinó d'uns entorns, unes organitzacions... De fet, estem vivint un moment en què aquesta fragmentació es nota menys. Fa uns anys, s'apallissaven entre ells!

En publicar el llibre, afirmaves que era una foto del moment present. S'ha mogut, aquesta foto?
No. L'evolució que hem vist en aquests mesos va en la línia del que ja es movia abans. No hi ha hagut un canvi radical, però sí que coses que ja s'estaven fent, han sortit bé.

pensen en una organització nova per a l'Estat català, que no és l'autonomia portada al límit

Darrerament estan sorgint moltes plataformes, entitats i coordinadores obertament sobiranistes. Com analitza aquest fenomen l'esquerra independentista?
Aquest sector de gent vol la independència i la revolució. Per tant, els que només volen la independència poden ser companys de viatge, però fins a un cert punt. No ho veuen com una cosa pròpia. Potser poden estar contents de veure que en d'altres sectors també hi ha independentistes. Però totes aquestes plataformes donen per entès que el futur de la sobirania serà el Parlament, amb una declaració unilateral d'independència. Bona part de l'esquerra independentista creu que el poder es crea des de la unitat popular, des dels ajuntaments, des de la base, els sindicats... Pensen en una organització nova, que no és l'autonomia portada al límit que crea un Estat.

són els més radicals quan parlen de llengua, però no en parlen sempre

Per tant, no tenen interès en teixir-hi una xarxa de complicitats?
Depèn. L'MDT sí que té molt d'interès en obrir-se, o els històrics del PSAN, però els sectors més juvenils, els més nombrosos, mostren unes actituds de no col·laboració en res, perquè consideren que és un 'apoltronat' i no hi tenen res a parlar. Fins i tot, abans col·laboren amb d'altres grups revolucionaris encara que no siguin independentistes. Sí que es troba a faltar això, parlar bé d'associacions o entitats que puguin estar mig vinculades al sistema, com la CAL o la Plataforma per la Llengua, en què hi ha una relació de voler i no poder.
De fet, quan un té una idea de Moviment Català d'Alliberament Nacional, té al cap la intenció de crear un moviment complet, amb un sindicat propi, un sindicat d'estudiants propi, una associació antirepressiva pròpia... Aquesta estratègia no és l'única que hi ha, però sí que existeix una tendència a tenir entitats que responguin només a això. L'exemple més clar és el dels estudiants, en què el principal referent, el SEPC, respon exclusivament a aquest perfil. Ja no hi cap l'independentisme socialdemòcrata o de centreesquerra.
Si es fa un llistat de les activitats dels casals independentistes, de les accions de les diferents organitzacions, dels seus butlletins..., de què parlen? D'antirepressió, d'antiglobalització, d'imperialisme, de Cuba, de Veneçuela..., més que no pas de la llengua catalana -que també en parlen, i amb les actituds més radicals. Però si comptes l'espai que dediquen a cada tema, veus una tendència a criticar el sistema. Sí que són els més radicals quan parlen de llengua, però no en parlen sempre.

Parlant d'antirepressió, una crítica que s'ha fet al llibre és que no ha tingut en compte el ‘paper coercitiu de l'Estat' a l'hora de valorar la tasca de l'esquerra independentista. Acceptes la crítica?
Aquest moviment ha viscut un cert control, però també s'ha acostumat a voler aquesta repressió per continuar-se justificant. Actualment, però, viuen el que en diuen ‘repressió de baixa intensitat', multes, prohibicions, criminalització per part dels mitjans de comunicació..., en què aquesta pressió es nota. Se senten vigilats. També és cert que hi ha hagut d'altres casos puntuals de temes judicials que s'han allargat molt, en què s'ha donat alguna situació escandalosa: Torà, els tres de Gràcia, en Franki de Terrassa... La justícia no ha funcionat, independentment si eren culpables o no, però sí que han patit una lentitud d'escàndol. I alguns grups ho aprofiten per negar qualsevol legitimitat a l'Estat.

L'esquerra independentista es vol distanciar d'ERC, però per què ERC té molt d'interès en apropiar-se dels seus símbols i consignes?
Aquest interès, sobretot, el té les JERC. A ERC, com a tal, li preocupa poc, perquè perd més vots per l'abstenció que per les CUP. Però el jove de 18 anys que és independentista, o es fa de Maulets, o es fa de les JERC. Per tant, el dirigent de les JERC està preocupat per això.

amb una nova llei electoral, a la circumscripció de les Comarques Centrals es podrien colar al Parlament

Com a politòleg, veu que hi ha un espai electoral per a la CUP?
A nivell municipal i en el si dels moviments socials, sí. A nivell nacional, la llei electoral fa molt difícil treure cap diputat. Treure 70.000 vots a Barcelona és molt complicat. I a Girona, tot i que necessites menys vots, tampoc són tant forts. Tenen la força a la segona àrea metropolitana Barcelona, en municipis mitjans. Si finalment hi ha una nova llei electoral, potser a les Comarques Centrals, amb Vic, Manresa, Solsona i Berga, podria ser una circumscripció per on es podrien colar al Parlament.