Barcelona · Joan Majó, enginyer i exministre d'Indústria, ha constatat a un article a El País que "existeix [a Catalunya] un alt grau de rebuig i d'indignació amb les institucions de l'Estat [espanyol]", una actitud que es personifica, segons l'autor de l'article El problema és d'Espanya, en el Tribunal Constitucional.  "Però va més enllà -ha continuat Majó- i comprèn sobretot els dos grans partits espanyols. La indignació és molt més gran amb el Partit Popular que amb el socialista, però assoleix ambdós, i els seus líders".

Joan Majó ha explicat que la sentència, "com a colofó de tot allò ocorregut durant aquests anys, tal com ja s'havia advertit, ha obert una bretxa i ha convertit moltes il·lusions en decepcions", i ha dit que aquest fenomen no és paral·lel a "un sentiment antiespanyol". Majó ha recordat que aquells qui només se senten catalans, segons les enquestes, se situen entre un 15% i 18%, i aquells qui se esenten més catalans que espanyols al si de la societat catalana van d'un 22% a un 24%. "Està clar, doncs, que els catalans no estem contents amb la situació actual -ha sentenciat l'exministre-, estem indignats per la forma com parts de l'Estat estan tractant els nostres sentiments nacionals, la nostra llengua, els nostres símbols i el nostre esforç de solidaritat econòmica".

Tot i que Majó ha indicat que la majoria de la societat catalana "encara no reclama la independència", l'autor de l'article ha denunciat la "increïble manca de mires d'aquells qui, per una rància i malentesa concepció de la indissoluble unitat, posen dificultats a avançar cap a fórmules de tall federal -sigui quin sigui el seu nom- que podrien desembocar en un Estat més modern i més eficient en la seva pluralitat".

En aquesta línia argumentativa, Majó ha esmentat tres vies possibles per a solucionar l'atzucac en el qual es troba Catalunya: "Primera: una Espanya unida, liderada pel PP -i alguna part del PSOE-, i un progressiu creixement del sentiment independentista a Catalunya que generarà grans tensions en una i una altra part. Segona: una Espanya plural i oberta, liderada per un sector majoritari del PSOE que acomodi les reivindicacions majoritàries de catalans i bascos. Tercera: un acord entre PP i PSOE per apaivagar les aigües i seguir igual que estem. La combinació entre la profunda i majoritària indignació dels catalans amb la persistència, també majoritària, d'algun sentiment espanyol entre els habitants de Catalunya sol permet considerar recomanable la segona."

Finalment, Joan Majó ha advertit que "Espanya sense Catalunya perd molt més que una Catalunya sense la resta d'Espanya", i per aquest motiu l'autor de l'article s'ha fet creus del "grau de ceguesa política d'una part important dels polítics espanyols": "Estan posant en perill el nostre futur. No el dels catalans, el de tots. El problema, clarament, el té Espanya".