El professor de comunicació de la UPF, Josep Gifreu, s'ha preguntat on és el debat polític per la manca d'espais als mitjans dedicats al debat polític: "El pitjor és que les cadenes públiques no ofereixen alternatives al discurs informatiu de les privades".
Gifreu ha indicat que "algú podria sostenir que el debat polític s'ha traslladat de les cambres a les nostres pantalles domèstiques o mòbils" però que aquesta afirmació és "empíricament" falsa: "on és el debat polític? On podem els ciutadans seguir i valorar les raons dels que manen i la confrontació política?". La resposta, segons l'autor de l'article On és el debat polític?, ja "la sabem": "El Parlament és la seu de la representació [...]. Simple teoria. En realitat, els parlaments han esdevingut cambres cada dia més opaques".
Josep Gifreu ha continuat qüestionant-se on és el debat polític als mitjans de comunicació, i ha afirmat que, tot i que "hi ha alguns espais dedicats a temes polítics" existeixen pocs dedicats "al debat pròpiament polític": "Dels pocs existents, la majoria són simulacres de debat, ja que no hi solen intervenir els responsables de les grans decisions de la polis. No aconsegueixen allò que requereix la democràcia: fer seure al voltant de la taula dirigents polítics, sindicals, patronals, banquers, que debatin entre ells prioritats, polítiques reals (sanitat, educació, fiscalitat, cultura, etc.) i alternatives de futur."
"I què n'hem de dir, de l'humor polític, tan ben qualificat en programes com Polònia? -ha continuat Gifreu-. Es miri del costat que es vulgui, l'humor polític pot ser sa, creatiu i divertit, però ningú el confondrà amb un espai de debat. I a internet i a les xarxes socials no hi ha debat? Sí, però només entre els afectats per les decisions: els responsables callen, no piulen". Finalment, l'autor ha conclòs que el problema és que "en l'imaginari col·lectiu els referents dominants" de actuacions dels polítics corresponen a "models creats des de la paròdia, la sàtira o el sarcasme, i prou". "Els ciutadans necessitem, sobretot en temps de crisi llarga i profunda, veure i sentir de prop com els nostres representants compareixen i s'expliquen i com fan comparèixer i explicar-se els responsables dels altres poders no representatius" ha sentenciat.
