L'escriptor Vicenç Villatoro ha recordat el 6 d'octubre a un article a l'Ara on hi ha puntualitzat que el fracàs va esdevenir-se a causa de "factors diversos que val la pena que examinem".

"Primer, [...] una extremada frivolitat i imprevisió en la seva gestació. Segon, un caràcter molt super-estructural, molt concentrat en el debat de la classe política, molt poc viscut i alimentat per les emocions i els interessos explícits de la gent, molt poc participat. Tercer, un vincle excessiu amb la confrontació partidista espanyola, un excessiu alineament en clau espanyola a favor d'uns i en contra d'uns altres" ha argumentat.

Villatoro ha dit a L'ombra del 6 d'octubre que també va influenciar-hi una "certa soledat política, una absència d'escalf social, però també de consens polític": "Ara molts catalans pensen que cal un gest clar i contundent davant de l'absència de perspectives per a l'autogovern català. Aquesta absència de perspectives s'evidencia després de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut".
Hauríem d'evitar alguns dels errors de fa vuitanta anys"
Al mateix article, l'autor hi ha explicat que l'autogovern actual a Catalunya "obre la porta a retrocessos molt grans, especialment en matèria de llengua, sumada a la crisi econòmica, a la voluntat recentralitzadora de l'Estat (que va més enllà del govern) i a l'ofec econòmic de les institucions catalanes", per la qual cosa ha demanat que hi hagi "el gest" clar i contundent davant d'aquesta situació.

"Però no pot ser un 6 d'octubre ─ha alertat─. No pot acabar com el 6 d'octubre. Algunes de les visions més il·luminades i més simplistes que hi ha avui en el mercat polític català ens portarien a un 6 d'octubre. No pel que demanen, sinó per com ho farien. Hauríem d'evitar doncs alguns dels errors de fa vuitanta anys". Villatoro ha conclòs que la "frivolitat i la improvisació" són elements que cal deixar enrere i que  també s'haurien d'evitar el "càlcul massa conjuntural" i la "soledat institucional".

"S'ha dit que els polítics han d'anar per davant de la societat. Sí, però la plaça ha de ser plena. [...] L'aventurisme no és la via. Però [...] enmig d'una crisi, amb un procés recentralitzador, amb una aplicació gota a gota dels efectes corrosius sobre l'autogovern, la llengua i les finances catalanes de la sentència de l'Estatut, no fer res també és una enorme aventura" ha sentenciat.