Després de Tarragona i Vic, ara li ha tocat el torn a Lleida. El bisbe de Lleida, Joan Piris, ha nomenat nou vicari general: el capellà Ramon Prat. El càrrec de vicari general és molt important en una diòcesi, de fet és el número dos, i sobre ell recauen importants responsabilitats de govern.
Si en els casos de Tarragona i de Vic
les persones triades són sacerdots de l'Opus Dei, a Lleida el nou vicari general té un tarannà radicalment diferent.
D'entrada, Ramon Prat és un bon teòleg, amb una sòlida formació prou acreditada amb una extensa obra intel·lectual. Autor de nombrosos llibres dedicats a la fe, la comunió eclesial i la missió eclesial, Prat ha estat molt vinculat des de fa molts anys a la pastoral universitària i al món dels laics. Encara ara és el consiliari de la Delegació d'Apostolat Seglar i del Moviment de Professionals Cristians. I el que és més important: Ramon Prat forma part de la generació d'eclesiàstics que va viure en primera persona el Concili Provincial Tarraconense. Ell va ser un dels quatre ponents principals d'aquest esdeveniment celebrat l'any 1995 i que a poc a poc els aires involucionistes han anat arraconant en un calaix. Una iniciativa plenament identificada amb Arrels cristianes de Catalunya', el document conjunt de l'episcopat català que advocava sense ambigüitats per una Església catalana, fidel al Vaticà II, amb un perfil propi diferenciat.
Així doncs, a diferència de les diòcesis de Tarragona i de Vic, on els bisbes han escollit dos capellans vinculats a l'Opus Dei, el bisbe de Lleida Joan Piris ha optat per un perfil ben diferent. Ramon Prat, a més de la seva experiència i de les responsabilitats que ha assumit, és una persona oberta, dialogant i amb una perspectiva positiva i optimista en la relació Església-cultura.
El nomenament, per tant, confirma els indicis esperançadors que ha anat mostrant el bisbe Piris d'ençà que va aterrar a Lleida fa nou mesos. Malgrat l'afer enverinat de les peces d'art de la Franja -amb un gest insòlit ha reconegut més o menys que l'havien enganyat quan li van dir que tot estava resolt- el bisbe de Lleida ha donat proves de moderació, seny i esperit integrador. Quan ha calgut s'ha desmarcat finament dels discursos apologètics dels habituals profetes de calamitats. Ha blasmat el clericalisme i ha defensat sense por un paper rellevant per al laïcat, com es demostra ara amb el nomenament de Ramon Prat. Segurament el seu estil moderat ha estat clau perquè fos escollit, ara fa dos mesos, nou president de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació de la Conferència Episcopal Espanyola.
