La recent mort de mossèn Jesús Huguet, sacerdot de Solsona, contrasta fortament amb la postura del bisbe d'aquesta diòcesi, Xavier Novell. Aquest bisbe es mostra com un home sense pàtria, com un apàtrida.
Durant tota la seva llarga vida, Huguet ha estat un sacerdot del poble i fidel a l'Evangeli de Jesús. Així com el papa Karol Wojtyla es va reconèixer polac, el cardenal Antonio Maria Rouco es reconeix espanyol, Jesús és anomenat natzaré… Huguet ha afirmat la seva catalanitat.
Amor al propi país i catolicitat o universalitat són dues dimensions compatibles i que s'impliquen mutuament, segons l'ortodoxia doctrinal de l'Església. Precisament degut a les declaracions apàtrides del bisbe Novell han començar a circular en medis eclesials textos com el discurs que Joan Pau II va pronunciar el 5 d'octubre de 1995 a l'assemblea general de Nacions Unides.
Vives: "Anunciar l'Evangeli no es contradiu amb un catalanisme democràtic, respectuós i positiu"
El Papa polac va afirmar que "els drets de les nacions són els drets humans considerats en l'específic nivell de la vida comunitaria". Va dir, a més, que el concepte de "nació" no s'identifica a priori i necessariament amb el d'"Estat". També, l'arquebisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, en una conferencia organitzada per la Fundació Romea s'ha manifestat en sintonia amb Joan Pau II i, en contrast, amb el bisbe Novell. L'arquebisbe Vives ha reivindicat l'aportació del catolicisme a la cultura catalana i ha afirmat: "Els catalans tenim dret de ser patriotes de les nostres coses. Anunciar l'Evangeli no es contradiu amb un catalanisme democràtic, respectuós i positiu".