Quan el febrer del 2009 les entitats catalanes presentaven els resultats de l'exercici 2008, cap d'elles va voler acceptar que existís cap temor sobre el seu futur. Els directius responien una i altra vegada que la seva entitat no tenia plans de fusió, i que la seva solidesa els permetia caminar en solitari. Dos mesos després, cap a l'abril, totes les caixes, tret de La Caixa, apareixien en travesses.
Qui es fusionaria amb qui? Les públiques per una banda i les privades per una altra? Què passaria amb les més petites, serien engolides? Avui, un any i escaig després, el mapa de caixes catalanes ha viscut diverses convulsions i és a punt de presentar les noves fronteres. Unnim, integrada per Caixa Manlleu, Caixa Terrassa i Caixa Sabadell, ha estat un exemple de com fer bé la feina, amb humilitat i pensant no només en els sous dels alts càrrecs, sinó, i sobretot, en la societat catalana i els empleats de les entitats.
També s'ha concretat la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, aquesta encara sense nom i una mica més convulsa en l'àmbit laboral i polític. Dues entitats de fundació pública - i per tant, molts representants polítics que no volen desenganxar-se d'una cadira prou còmoda-, i una de privada que no sabia ben bé on anar a parar, en aquest cas, per algunes aspiracions de la direcció general de Caixa Manresa no satisfetes en aquesta fusió. De fet, el seu director general, Feliu Formosa, ha anunciat per sorpresa que deixa l'entitat. I la gran sorpresa l'ha donada Caixa Girona. Després de forcejar amb la realitat financera del món, els gironins, o millor dit, el president de la Diputació (ERC) i el president de l'entitat (PSC), han perdut la batalla i han empès l'entitat a ser engolida pel gegant financer català i espanyol, La Caixa. Caixa Girona ha tingut dues oportunitats de fusionar-se, però un cert toc de menyspreu cap a les altres entitats i massa control polític l'han empès a l'absorció.
Pel que fa a Caixa Penedès, ha buscat refugi fora de Catalunya amb una SIP, una fusió virtual que li ha de permetre mantenir la marca i l'obra social al territori, en la qual també hi participa la balear Sa Nostra. I la més petita, Caixa Laietana, que es revela contra tothom, fins i tot contra el govern català. Està totalment disposada a fer una SIP liderada per Caja Madrid. Un fet que preocupa molt l'executiu català, perquè per lògica financera, té totes les traces d'acabar en una simple absorció i desaparició de l'entitat del Maresme a Catalunya. Sigui com sigui, ja no hi ha marxa enrere. Les nostres caixes s'han resituat per afrontar amb més solvència i perspectives el futur. Ara només cal que pel camí no s'hi perdi massa cosa. Comença doncs, la segona vida de les caixes catalanes.
