L'ombra de la corrupció urbanística plana sobre alguns ajuntaments catalans. Comissions il·legals, concessions a dit, tràfic d'influències, requalificacions a canvi de maletins de diners... L'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres, Badalona... la llista s'anirà engruixint a mida que algú decideixi aixecar catifes.
s ben sabut que les requalificacions de terrenys i els acords amb empreses perquè s'implantin al territori a canvi de construir o pagar altres serveis compensatoris per a la població ha estat una font de finançament per als consistoris més ofegats. I això no té res d'il·legal, sempre que no hi hagi maletins pel mig.
Les finances dels governs locals són l'assignatura pendent de l'Estat espanyol, que d'ençà de la transició ha anat escanyant-los cada vegada més. Els consistoris, per la seva banda, han assumit funcions que no els pertocaven, però que tampoc podien ser assumides plenament per les administracions autonòmiques, també mancades de prou finançament en el cas de Catalunya. s, per exemple, el cas de les escoles bressol. Quants ajuntaments han assumit la creació de places per a infants de 0-3 anys encara que fos competència seva? Molts, moltíssims.
Cal una reforma urgent del sistema de finançament local, i Zapatero està per altra feina. Necessiten poder recaptar més impostos i obtenir més diners de Madrid per poder funcionar amb dignitat. Fins aquí, tot correcte. El problema ve quan alguns càrrecs municipals decideixen tirar pel dret, escudant-se en el fet que necessiten diners per al poble, els seus electors. Uns terrenys destinats a equipaments públics passen a ser sòl per a habitatge, i una constructora amiga se'n fa càrrec a canvi d'alguna ajuda econòmica, que pot anar per al municipi o per a la caixa personal d'algú. L'ofec econòmic dels ajuntaments no pot servir d'excusa a ningú per justificar operacions urbanístiques poc netes o tractes de favor a determinats empresaris. Si no hi ha diners, que ho facin saber i apuntin al responsable de l'ofec, Madrid.
I de passada, siguin del partit que siguin i mani qui mani a la metròpoli, que lluitin contra l'espoli fiscal a què està sotmesa Catalunya històricament. Potser així aconseguiran més atenció, sense necessitat de saltar-se la llei. Mentre en la majoria d'ajuntaments i càrrecs electes fan una tasca diària important, en alguns casos, pràcticament voluntària, uns pocs aprofiten la seva posició per fer mal a la democràcia i omplir-se les butxaques. Però aquests pocs, escampats per tot l'Estat espanyol, no poden desdibuixar la dedicació de milers de persones que realment creuen en el treball perquè els ciutadans visquin millor.
