El ministre d’Economia, Pedro Solbes, ha presentat una proposta de finançament per a Catalunya que res té a veure amb el text pactat pel 90% del Parlament de Catalunya. Quan es va aprovar el projecte d’Estatut a Catalunya, Tribuna Catalana explicava en una crònica econòmica quins eren els eixos fonamentals del nou sistema de finançament proposat i quines implicacions comportava per a la nostra societat. Es deia el següent: “amb aquest sistema de finançament reduiríem el dèficit fiscal i en conseqüència disposaríem de més recursos per a autogovernar-nos, ens protegiríem davant de possibles arbitrarietats dels governs espanyols i ens permetria adaptar els nostre sistema impositiu a les característiques economico-socials dels nostre país”. La proposta del ministeri espanyol no ha considerat seriosament cap dels mitjans que van ser acordats pels diputats catalans per assolir els objectius citats. Refusa la possibilitat que  a la Generalitat li correspongui el rendiment de tots els tributs estatals suportats a Catalunya; retalla molt considerablement les competències normatives demanades i desvirtua l’Agència Tributaria catalana, dient que només podrà controlar els tributs propis de la Generalitat i els cedits que s’acordin, però no la resta. Finalment, fa desaparèixer l’article que fa referència a l’aportació catalana a l’hisenda de l’estat, i en efecte redueix a quasi res la relacions de bilateralitat. En conclusió, es presenta un model absolutament diferent, que no representa en absolut una adaptació d’allò proposat per Catalunya. Un model que, en cap cas, representa un bon punt de partida. No hi pot haver pacte si no hi ha voluntat d’escoltar. L’economia catalana necessita indefectiblement un nou sistema de finançament que garanteixi una Catalunya pròspera i justa socialment. El que es demana, doncs, és poder recollir els fruits del nostre esforç. No estem demanant diners que no són nostres, ni poder de decisió que no li correspongui a qualsevol nació.