El focus d'atenció econòmica europeu i mundial és a sobre del govern d'Atenes. Cada dia que passa, les borses són més sensibles a la rumorologia sobre el futur immediat de Grècia. També la banca s'altera i Brussel·les bull de declaracions i de prediccions sobre el futur immediat de l'eurozona.
L'estat grec depèn totalment del finançament que li poden proporcionar la resta d'estats, però el rescat està condicionat a assolir objectius de dèficit públic. És el peix que es mossega la cua, perquè l'economia grega està en xifres de creixement negatiu i la seva capacitat de recaptació és molt baixa, de manera que és improbable que assoleixi els nivells de liquiditat per accedir als crèdits europeus. Tot plegat va incrementant la incertesa i la possibilitat que Grècia no pugui fer front als pagaments ordinaris. De fet, ja ha anunciat que només podrà pagar nòmines i pensions el proper mes d'octubre.
Els mercats globals i l'efecte contagi contribueixen a agreujar l'estabilitat de l'euro
És possible que Grècia faci fallida? Si bé és difícil de fer prediccions i pocs economistes s'aventuren a posar-hi la mà al foc, cada minut que passa s'afegeixen nous elements que indueixen a aquest final. Grècia necessita diners de forma immediata, i si la UE no els els proporciona, s'ofegarà.
Li calen 8.000 milions d'euros. Mentre no arriben, l'executiu d'Atenes ha pensat de crear un impost per a propietaris, que pagarien 4 euros per cada m2 en propietat. La mesura li proporcionaria 2.000 milions d'euros. Però els experts assenyalen que Grècia, que de fet està intentant complir les condicions que li imposa Brussel·les per al rescat, és una economia en forta recessió, i per molt que posi impostos, si l'activitat econòmica és tan baixa, s'acaba agreujant la situació en comptes de suavitzar-la.
També hi ha sobre la taula el futur de l'euro. Molts asseguren que la ruïna de Grècia amenaça la supervivència de l'euro. Doncs sembla que sí, perquè encara que ni Portugal ni Irlanda estan en una situació tan penosa, els mercats globals i l'efecte contagi contribueixen a agreujar l'estabilitat de l'euro. Si Grècia fa fallida, els posseïdors de deute grec ─una entitat financera, per exemple─ hauran de reconèixer pèrdues en els seus balanços, i si tenen també deute portuguès i irlandès, saben que necessiten també ajuda europea però no tenen cap garantia que la rebin. La incertesa els empenyerà a desfer-se d'aquest deute a un preu mínim i la prima de risc d'aquests dos països es dispararà. Per descomptat, els següents de la llista serien Espanya i Itàlia, que ja han patit una prima de risc elevada.
Brussel·les, quan superi les successives crisis de deute estatals, haurà de replantejar-se la seva moneda única
I quina culpa en té l'euro, de tot plegat? La UE és l'únic cas en què existeix una unió monetària sense una unió fiscal. Quan va néixer l'euro no es van preveure protocols d'actuació en cas de crisi. I ara l'eurozona topa amb un conflicte d'interessos entre els diferents països. Brussel·les, quan superi les successives crisis de deute estatals, haurà de replantejar-se la seva moneda única i la particularitat, molt perillosa, de no tenir una política fiscal i econòmica comuna.
