Aquesta setmana el Barça ha tornat a la feina i Pep Guardiola ha tornat a passejar el seu discurs elegant, clar, escollit, positiu, intel·ligent. Per si l'haviem oblidat, o almenys l'haviem deixat refredar, va bé recol·locar-lo sobre la taula. Ell ens va matar el pessimisme endèmic dels catalans, aquell complexe d'inferioritat
que arrosseguem en tants aspectes de la vida masegat per la gran ombra espanyola. Guardiola ens va enamorar i ens va fer creure que realment som molt bons. I no es tracta ara de ser pedants i creguts i irrespectuosos. Senzillament, ens ho hem de creure.
Aquesta reflexió no és gratuïta sinó que ens condueix fins a Roma i fins a Budapest. A Roma perquè s'hi estan celebrant els mundials de natació amb repetits èxits catalans, i a Budapest perquè, ben a prop d'allà, Jaume Alguersuari es convertirà en el pilot més jove de la història en debutar a la Fórmula 1. I aquests només són els dos exemples més actuals de l'èxit i la qualitat mundial de l'esport català. Tenim gent molt bona, no obstant, ens falta predicar amb la denominació d'origen.
No es tracta de passejar la bandera folclòricament i de forma ridícula com fan uns, ni d'ancorar-se cap a un extrem perillosament proper al feixisme desmereixent, com fan d'altres. s més senzill. Som catalans? s prou argument com per presumir-ne i, sobretot, no amagar-se'n. Una altra cosa és que els "quartos" surtin d'una altra banda en forma de patrocinadors privats o ajudes públiques i que això obligui els esportistes a jugar amb l'ambigüitat a l'hora de presumir per les fotos o els faci frenar quan fan declaracions. Res és impossible!', que resa un eslògan publicitari.
Al País Vasc en tenim un exemple constant i que brilla amb èxit aquests dies. L'equip Euskaltel de ciclisme, crea base, bons professionals i molta, molta afició. Els amants del ciclisme tenen una bandera per aixecar, per presumir i per animar. Amb gent de casa, jove, el projecte esportiu els ofereix projecció i una sortida professional. I els seguidors responen seguint-los per les carreteres de tota Europa. I ho han fet, repetim, amb gent de casa i amb calers de casa. Algú s'atreveix? De matèria prima en tenim.
