El partit contra l'Espanyol va servir per, a banda de sentenciar una lliga que està coll avall des del Santiago Bernabéu, constatar que el 'Guaje' està capcot. Desafortunat de cara a porteria, incapaç de generar perll amb la pilota als peus, David Villa va mostrar la seva pitjor versió des que és al Barça.

En arribar a Can Barça, Villa es movia pel camp empès per la il·lusió.Encantat de ser on era, el davanter asturià suplia els mateixos defectes que té ara amb electricitat, constància, il·lusió. Era l'època del "maravilloso" del Crackòvia. A l'ombra de Messi, Villa s'erigia com una peça clau d'aquest Barça reafirmada amb els dos gols contra el Madrid al Camp Nou. Però poc a poc, aquesta il·lusió va donar pas al desgast. Psicològic, fruit de jugar en una posició que no és la seva, i desgast físic que acumula com a campió del món.

David Villa ha jugat tota la vida d'una manera ben diferent de com ho fa al Barça. Sempre ho ha fet ben a prop de la porteria, sent el responsable de fer els gols en equips que vivien del seu talent. I oblidar-se de tot això i passar a jugar a la banda esquerra, més lluny de porteria i amb un ritme de circulació infernal és molt difícil. L'equip ja no viu del seu talent sino de la seva intuïció i les obligacions del lloc que ocupa al camp han acabat per encorsetar el màxim golejador del mundial.

No tot és qüestió de coco, però. Villa porta molta càrrega a les cames aquesta temporada. Segurament més de la que mai ha hagut de suportar en tota la seva carrera. I la devallada física és normal i comprensible. En cap cas, motiu d'alarma.

Ara bé, el que queda d'aquest mes de maig abans de jugar a Wembley el dia 28, ha de servir per recuperar no només els lesionats Abidal, Puyol, Maxwell, Adriano o Bojan. Sino també, o millor dit sobretot, el Guaje. Ferguson va boig per aturar Messi, Xavi i Iniesta. I el millor antídot és David Villa.