Indignats bascos

Bilbo · 1996 va ser un any rècord: més de 1.200 accions violentes a Euskadi. Des de llavors aquest fenomen s'ha anat reduint fins a la pràctica desaparició en l'actualitat. L'any passat només es van registrar 17 atacs lleus. Això sí, la kale borroka ha sortit molt cara perquè ha causat danys valorats en milions d'euros i diversos centenars de joves han estat detinguts i jutjats. Tot i que el president Artur Mas ha qualificat de "kale borroka" els greus incidents protagonitzats pels "indignats" a Barcelona, el cert és que no es poden comparar amb els sabotatges que practicava l'esquerra abertzale. Són una altra cosa.

En el cas basc no ha passat mai que un munt de persones hagin sacsejat, insultat, assetjat, escopit i agredit a diputats del parlament de Vitòria com va passar l'altre dia al Parc de la Ciutadella. La situació als dos països contrasta notablement. L'alto el foc d'ETA permanent, general i verificable –que afecta també a la kale borroka i a l'impost revolucionari– ha desterrat la violència dels carrers des de fa mesos. Per contra a Catalunya el moviment del 15M, o almenys gent que es mou en la seva òrbita i que l'aprofita per desfogar-se violentament, està tensant la vida civil. Els papers s'han intercanviat i ara els Mossos d'Esquadra tenen molta més feina que no pas l'Ertzaintza. Fins i tot, el Departament d'Interior basc estudia reduir el nombre de persones escortades davant la tranquil·litat aportada per la treva d'ETA. Per això els partits polítics d'Euskadi veuen amb preocupació i condemnen els fets del Parc de la Ciutadella.

Això ens porta també a parlar dels "indignats" bascos acampats a Bilbao, Sant Sebastià i Pamplona. Són concentracions poc nombroses i amb una nul·la incidència, ben lluny de les que s'han produït a Barcelona o Madrid. L'explicació d'aquest escàs èxit es troba en el particular hàbitat polític basc. A Euskal Herria ja fa anys que es reclama una democràcia real, sobretot arran l'aprovació de la Llei de Partits espanyola i de la posterior il·legalització de l'esquerra abertzale. És el moviment independentista qui acapara aquesta demanda i qui també defensa una altra manera de fer política i de gestionar les institucions.

Els càrrecs de Bildu intentaran demostrar des dels ajuntaments i la Diputació de Guipúscoa que es pot governar d'una manera més clara, transparent i pròxima als ciutadans. Aquest és el repte de Bildu i també el d'oferir un model social i econòmic allunyat de les receptes que han causat l'actual crisi.

A diferència de la resta de l'Estat, els "indignats" bascos són pocs perquè milers de persones a Euskal Herria porten més de mig segle revoltats contra un poder polític i econòmic que consideren aliè.