Fa uns anys va fer fortuna, entre els mitjans de comunicació, la figura del català emprenyat que reflectia l'estat d'ànim d'una part de la població, decebuda amb els polítics i molesta amb la situació de conflicte permanent amb l'Estat espanyol.
Corria l'any 2007, feia poc que s'havia aprovat l'Estatut, aquell Estatut que ens havia d'anar tan bé, però que en realitat ha servit per a ben poca cosa, perquè l'incompliment sistemàtic dels acords presos, per part del Govern espanyol, el fa tan o més ineficient que el d'abans.
Era el català emprenyat amb les rodalies de Renfe sempre avariades, amb les apagades de llum, amb l'AVE que no arribava a Barcelona mentre a Valladolid ja feia temps que funcionava, amb les obres de l'aeroport, amb el boicot als productes catalans. Era l'època en què ens barallàvem pel traspàs de les beques, perquè l'AVE arribés a l'aeroport i perquè les empreses no es traslladessin a Madrid.
Però ens van dir que aquest sistema no funcionava, que està emprenyat contínuament no era ni eficient ni pedagògic, que calia superar el pessimisme, la queixa permanent i el mal humor, que calia cercar formes més positives per afrontar la situació i que havíem d'utilitzar les nostres energies en empreses més fructíferes.
Estàvem emprenyats i hi continuem estant amb l'espoli fiscal sistemàtic i continu
Però, ara que el moviment dels indignats del 15 de maig s'està estenent per tot arreu i ha revifat amb força les darreres setmanes potser és l'hora de recuperar el català emprenyat. És cert que els catalans ja estàvem indignats abans de les retallades socials, abans del copagament sanitari, abans que es tallessin les beques de menjador, abans que els nostres joves universitaris emigressin a l'estranger per trobar feina; estàvem emprenyats abans del Govern de Convergència i Unió, quan el tripartit encara gastava sense preocupacions, perquè la nostra indignació ve de lluny; no és de fa quatre dies i està ben fonamentada i documentada. Nosaltres estàvem emprenyats i hi continuem estant amb l'espoli fiscal sistemàtic i continu i amb el menyspreu del Govern espanyol per la llengua i cultura catalanes.
Els catalans també estem emprenyats amb els banquers que han utilitzat els nostres diners per sanejar els seus bancs i repartir-se beneficis escandalosos i vergonyants mentre desnonen als que no poden pagar la hipoteca. Nosaltres sabem que és això, perquè fa anys que estem pagant la hipoteca de viure a Espanya i estem, especialment, indignats amb aquest Govern que ens ha estat robant sistemàticament mentre ens nega el dret a l'existència com a poble davant d'Europa i del món. Estem indignats perquè es poleix els nostres estalvis i reparteix els nostres beneficis entre els altres socis de l'Estat.
Ha arribat l'hora de recuperar el català emprenyat molt més genuí, si cap, que els indignats i passar, com deien les pancartes de la manifestació de dissabte, de la indignació a l'acció, no cal ni ocupar pisos ni fer centres socials. Però si que cal plantejar la unitat d'acció de tots els partits polítics catalans si no volem que es continuïn repartint els nostres beneficis mentre a nosaltres ens toca pagar la hipoteca.
