Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 6 de d'octubre del 2009 | 13:12
Crònica · Ideologia i pensament polític

El paper i la credibilitat dels periodistes

Cal creure els periodistes?' (Mordicus) és un llibre d'entrevistes realitzades per Philippe Gavi que va aparèixer a la venda el passat setembre al nostre veí del Nord (França). Els entrevistats són tres plomes' destacades: Serge July, Jean-François Kahn i Edwy Plenel. El setmanari francès Marianne', en el seu comentari, destaca que més del 60% dels francesos creuen

que els mitjans de comunicació no són lliures davant les pressions polítiques i econòmiques. Els tres entrevistats hi diuen la seva, reflexionen i en treuen conclusions interessants.

Kahn afirma que els periodistes procedeixen d'un mateix mitjà social i cultural, han freqüentat les mateixes escoles i pensen el mateix en un seguit de temes fonamentals, en definitiva, generen i transmeten un pensament bloquejat. Cal partir del fet que a França hi ha tres diaris d'opinió a nivell estatal. Es tracta d'un pluralisme restringit. Els periodistes són lliures, però tots diuen el mateix, procedeixen del mateix medi social i cultural, han anat a les mateixes escoles i han seguit el mateix itinerari polític. De joves, a l'extrema esquerra, i en madurar, han anat a parar a la doctrina neoliberal, en nom de la modernitat. "Sense posar-se d'acord, han creat una mena d'ideologia sincrètica, barreja de liberalisme en matèria social (cal abaixar sous per poder competir amb la Xina) i de liberalisme dels costums, tot plegat envoltat amb un "sí als matrimonis gais" i un "obrim la porta als immigrants". Són feliços perquè creuen que són moderns i que encara són progressistes".

"El problema -estima Kahn- és que els francesos han evolucionat en direcció contrària", ja que rebutgen l'herència del Maig del 68, el "prohibit prohibir", el laxisme, l'escola paral·lela, salvatge, i les conseqüències socials i econòmiques del neoliberalisme. En definitiva, existeix un divorci entre els opinadors i la societat. "Més del 70% (dels periodistes polítics) pensen el mateix. Són pocs i viuen a Paris. No pensen que es pot pensar diferent. Si tots pensen el mateix pensen que ha de ser veritat". Entre ells no s'ataquen encara que siguin de diferent tendència política. "Funcionen com una casta, repeteixen les mateixes frases". Llegint Liberation', Le Figaro' i Le Monde' hi ha postures diferents sobre seguretat, immigració, art, però pensen el mateix en referir-se a Rússia, Kosovo, Afganistan, la reforma de la Constitució, el comerç, el model econòmic. "El pensament està bloquejat...Abans no hi havia llibertat però alguns diaris feien de contrapès, avui dia som lliures però el pensament periodístic s'ha homogeneïtzat i el pluralisme s'ha encongit, no hi ha contrapesos".

Gairebé tots els periodistes pretenen ser neutrals però no es veritat. Kahn compara Le Figaro' amb The New York Times'. El primer és conservador i el segon demòcrata, però pot publicar un fort atac contra Clinton, mentre que treure una crítica ferotge de Sarkozy és inconcebible a Le Figaro'. Aquest diari francès, per Kahn, és un periòdic d'opinió sotmès a la pressió de l'Elisi i, en ocasions, a les dels seus lectors. Ara bé, està molt ben fet, porta molta informació, però l'editorial, els títols de portada i de l'interior i les enquestes estan orientades, compromeses.


La funció democràtica del periodista

Per la seva part, Plenel opina que "cal tenir confiança en els periodistes si compleixen la funció democràtica que legitima la seva existència. La professió de periodista existeix perquè la democràcia necessita veritats factuals, informacions fiables...si es pensa que el periodisme és opinió, judicis, punts de vista, comentaris, editorial, crònica, ens equivoquem". Assenyala Plenel que la llibertat d'opinió i d'expressió pertany a tots els ciutadans i no és un privilegi dels periodistes i, avui dia, amb les noves tecnologies, els ciutadans ja no necessiten la mediació dels periodistes per expressar judicis, opinions, punts de vista. Per expressar-se en l'espai públic els ciutadans ja no necessiten els periodistes i "destronar el periodisme de comentari és una invitació a retornar a l'essència de la professió: informació, investigació, trepitjar el terreny...".

"La investigació -diu Plenel- rigorosa, audaç i impertinent mai ha estat prioritàriament un afer de disposar de mitjans sinó, sobretot, un estat d'esperit, de voluntat, de compromís...La investigació suposa dues condicions: independència econòmica respecte tots els poders (politics i financers) i una cultura professional que converteixi la recerca d'informacions inèdites, velades, amagades en el cor de la nostra professió". Pel que fa a les empreses periodístiques en mans de poderosos industrials afirma Plenel que " és una premsa on tots els interessos es barregen, on el periodisme no és respectat en la seva integritat. Quan l'essencial dels actors privats del nostre sistema mediàtic no són industrials dels mitjans de comunicació sinó industrials pels quals la informació és una activitat complementària o annexa, d'influència i notorietat, una moneda de canvi, hi ha un perill". I és que la gran premsa francesa està a mans d'industrials poderosos que dominen sectors com l'armament, l'aeronàutica, el comerç d'importacions i exportacions, etc.

La funció del periodista com a gos de guàrdia és positiva, ja que més val ensenyar les dents, fer baba, despertar tot el barri amb els lladrucs, en definitiva, tenir desperts els veïns, crear tensió, que no pas el silenci, el dormir plàcidament. "Hi ha la hipocresia -diu Plenel- sobre que el periodista és neutre, que no és un actor sinó només un espectador. Obligatòriament és un actor de la vida democràtica si efectua la seva funció de revelador, de gos de guàrdia, de neguitejador'".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat