"Davant d'un problema concret, busca una solució concreta, es tracta de un home pragmàtic". Així definia aquest matí al president electe de l'Estat francès, Nicolas Sarkozy, el cònsol de França a Barcelona, Pascal Brice. Diumenge es van acomplir les previsions i el candidat de la dreta va resultat escollit amb el 53% dels vots, enfront de la candidata socialista, Sègoléne Royal, que va obtenir el 47% de l'escrutini. Una altra de les afirmacions del cònsol és que ens trobem davant d'un nou president que és gaullista europeu, i que l'eix franco-alemany subsistirà, buscant el reforç d'Itàlia i l'Estat espanyol (Zapatero ha estat una de les figures estrangeres mes anomenades per un i altre candidats). Sarkozy -amb el seu plantejament de tirar endavant la Unió Europea amb un nou mini-tractat, que ja no es dirà Constitució i que serà reduït a parts essencials-, estarà en sintonia amb la cancellera alemanya Angela Merkel, que presideix actualment la UE, fet que es veurà en la pròxima cimera europea del mes de juny on ha de sortir un full de ruta per reformar les institucions europees.

Segons les dades del cònsol, de l'electorat del centrista Bayrou de la primera volta, el 18%, un 55% ha votat Sarkozy a la segona volta, així com un 60% dels votants de Le Pen de la primera volta, malgrat la consigna del líder de l'extrema dreta en favor de l'abstenció. I dels votants de Besancenot, candidat trotsquista de la primera volta que va obtenir el 4%, el 75% ha votat per Royal i el 25% s'ha abstingut. Aquestes dades confirmen el que ja s'havia vist fa dues setmanes, que Sarkozy ha aconseguit fer-se seu una part de l'electorat que a les presidencials del 2002 va votar per Le Pen, reduint la seva incidència política. Aquesta recuperació significa no sols parar el creixement de l'extrema dreta sinó reduir-la a la marginalitat. Però aquesta captura de vot ex-lepenista ha alliberat un espai al centre del panorama polític que ha permès al centrista Bayrou arribar fins el 18%, perquè el Partit Socialista és massa rígid per moure's cap el centre i la seva tradició són les aliances amb les altres formacions d'esquerres.

Per la seva part, Royal ha destruït pràcticament l'extrema esquerra, reduint-la a la mínima expressió, en acaparar el vot útil del tradicional electorat d'esquerres La suma dels dos partits centrals del sistema polític francès (UMP més PS) és ara més gran que mai, perquè els dos extrems han estat marginalitzats.

Sorgeix així un nou panorama polític francès que suposa un canvi radical que fa pensar en la fi del cicle de la protesta que van suposar els resultats electorals del 2002 (gran creixement dels extrems, eliminació del candidat del PS a la primera volta en favor de Le Pen), i el no en el referèndum de fa dos anys sobre la Constitució europea. Una vegada aclarit qui mana a França els pròxims cinc anys, estan assentades les bases per rellançar el projecte europeu.

Les eleccions legislatives franceses del mes de juny i la cimera europea del mateix mes determinaran si la nova França ajuda a crear una nova Europa i deixa de ser l'obstacle que ha estat els últims anys. Una anècdota és que dels prop de 20.000 francesos que viuen a Catalunya, Balears, i Aragó, ha votat una mica mes del 40% i la majoria dels qui viuen a Catalunya han votat Royal (excepte a Girona, on ha guanyat Sarkozy) mentre que a Balears i Aragó guanyava Sarkozy.

És curiós, però aquests francesos semblen haver seguit les tendències polítiques imperants (esquerra-dreta) en el territori on viuen.