El nou govern francès fet públic divendres té un eix central format per Alain Juppé, ministre d’Estat (que el converteix en el número dos del govern, rera el primer ministre) i ministre de Ecologia, Desenvolupament i Medi Ambient; Jean-Louis Borloo, ministre d’Economia i Treball –i president del Partit Radical–, i Michèle Alliot-Marie, ministre de l’Interior i Ultramar, segons ha comentat el director general de l’empresa francesa d’enquestes IPSOS, Pierre Giacometti en un esmorzar al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Aquest especialista en auscultar l'opinió pública explica l'èxit de Nicolas Sarkozy per tres factors: oferta de canvi, lideratge i domini del tema clau de la campanya per a les presidencials, que va ser el treball. Sarkozy va saber catalitzar en la seva persona el desig de canvi, fins el punt que el 70% de francesos opinen que farà canvis, mentre que la seva rival socialista derrotada, Ségolène Royal, quan parlava de canvi sols se la creien el 40% de francesos.
Quant al lideratge, Sarkozy va iniciar públicament la seva campanya presidencial fa quatre anys, deixant clara quina era la seva ambició política. El 2004 va assolir el lideratge del partit de la majoria de dretes, la UMP (Unió de la Majoria Presidencial). En tot aquest període de temps en què Sarkozy apareixia com a precandidat, els socialistes no tenien ningú, i fins pocs mesos abans no van nomenar a Royal. I pel que fa al tema dominant durant la campanya electoral, el del treball, Sarkozy va ser el primer a fer-se'l seu i a parlar-ne, i va saber imposar la seva autoritat dins del partit de manera que no hi haguessin veus discordants per tal d'oferir una imatge de solidesa i lideratge ferm.
Pel que fa a la composició del nou govern de quinze ministres, Giacometti destaca la paritat (vuit homes i set dones) i la presència de un ministre centrista (Hervé Morin, ministre de Defensa, procedent de la UDF) i un socialista (Bernard Kouchner, ministre d'Afers Estrangers i Europeus, fundador de Metges Sense Fronteres). Destaca també la presència com a Alt Comissari de les Solidaritats Contra la Pobresa de Martin Hirsch, creador d'Emaus i vinculat a les lluites contra l'exclusió social; la del secretari d'Estat per Afers Europeus, Jean-Pierre Jouyet, molt amic de Royal i del secretari general del PS, François Hollande. Aquest nomenament demostra que Sarkozy vol una política europea consensuada amb els socialistes per tal de conduir el procés de construcció europea de manera unitària. De fet, en aquest tema sempre ha existit un consens, governés qui governés, entre els dos grans partits francesos. El nomenament d'Eric Besson com a secretari d'Estat, prop del primer ministre, encarregat de la prospectiva i de l'avaluació de les polítiques públiques, que es va passar al camp de Sarkozy després de formar part de l'equip de campanya de Royal, ha estat el premi a la "traició".
Un altre fet destacat és que per primera vegada s'ajunten en un sol ministre, Borloo, les carteres d'Economia i Treball. També és notable la presència de dues dones en dues carteres considerades de les fortes, corresponents als ministeris d'autoritat, és a dir, Justícia (Rachida Dati, de pare marroquí i mare algeriana) i Interior (Alliot-Marie, que a l'anterior Govern era ministra de Defensa).
En el referent a les pròximes eleccions legislatives, Giacometti explica que el sistema electoral francès dóna un plus, premia, a la majoria a l'Assemblea Nacional (Parlament), i segons els resultats de les presidencials tot fa preveure una molt ampla majoria de la dreta en el pròxim Parlament, a no ser que el nou Govern cometi equivocacions notables en els seus primers dies de funcionament, fet que afavoriria l'oposició.
El Partit Socialista podria quedar reduït a una cinquantena de diputats i la dreta (UMP) tenir-ne mes de 300. En aquest mecanisme, el partit del centrista François Bayrou, Moviment Demòcrata, podria quedar triturat i per assolir un mínim de 20 diputats, que donen dret a tenir grup parlamentari propi, li farà falta pactar amb els socialistes cara a la segona volta de les legislatives. A més a més, els seus candidats són desconeguts, enfront als de la UMP i socialistes.
Tanmateix, s'espera que la participació a les legislatives sigui inferior a les presidencials i això farà mes difícil obtenir el 12,5% a la primera volta per poder passar a la segona. El Front Nacional, d'extrema dreta, s'ha enfonsat després de les presidencials i se li atorga un 8% de vots a la primera volta, fet que significaria la seva desaparició del panorama polític parlamentari.
Finalment, a nivell continental, l'elecció de Sarkozy ha introduït un element nou, ja que se'l considera un atlantista, és a dir, partidari de mantenir bones relacions amb els Estats Units, com la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, i el que serà nou primer ministre britànic, Gordon Brown. Aquest eix franco-alemany-britànic arrossegaria al primer ministre espanyol i pot suposar un canvi en les aliances internacionals quan els Estats Units tinguin un nou president. Com diu Giacometti, el problema és Bush, no els Estats Units.
