A Xile es parla del sorgiment d'un "nacionalisme maputxe" basat en la recuperació de les arrels (història, llengua, costums,...) d'aquest poble, establert en terres xilenes abans de l'arribada dels colonitzadors espanyols, per part de la generació de joves maputxes que s'estan educant a les universitats o ja treballen com a joves professionals.
El 2005 va produir-se la dita "revolució dels pingüins", és a dir, un seguit de manifestacions d'estudiants que van durar setmanes contra el govern de la socialista Michelle Bachelet. En aquella època d'agitació va crear-se "Melinewen" (Quatre forces), una organització dels estudiants maputxes de secundària que ha anat creixent i desenvolupant-se. L'última vegada que les reivindicacions del poble maputxe van ser objecte d'atenció mediàtica va ser quan a partir del 12 de juliol passat i durant vuitanta cinc dies, 34 maputxes van fer una vaga de fam, fins aconseguir deixar de ser considerats com a "terroristes". Havien estat detinguts el 2009 durant una mobilització del poble maputxe per tal de recuperar les seves terres.
Avui dia hi ha una nova generació de maputxes ben formada, que ha cursat estudis superiors i milita de manera activa per recuperar la seva cultura. Aquesta joventut estudia la seva llengua, el "mapudungun" i intenta reconstruir la seva història, que no apareix a les escoles xilenes ja que tan sols ensenyen la versió dels conqueridors del país. Han trencat amb l'actitud dels seus pares i avis que no van transmetre la seva llengua als seus fills i néts per vergonya, per evitar ser discriminats per la resta de xilens. Ara la nova generació es declara orgullosa de ser maputxe.
El periòdic xilè "Qué Pasa" en un article dedicat al tema recull el testimoni d'un capellà de la congregació del Verb diví, Fernando Díaz, que viu a la zona on habiten els maputxes i parla la seva llengua: "La diferencia entre aquesta generació i les altres és que aquesta és conscient dels seus drets perquè ha tingut accés a la educació".
L'exemple de Lautaro
Aquesta opció de recuperar les seves arrels, el seu orgull com a poble, els porta a rebutjar "xilenitzar-se" i com diuen alguns d'aquests joves universitaris, segons testimoni que recull el periòdic esmentat, "la realitat és que no ens sentim xilens, som maputxes". Un estudiant de periodisme, de 27 anys, Luis Penchuleo, declara: "La nostra generació segueix l'exemple de Lautaro (cap maputxe, 1535-1557) que va viure entre els espanyols (des del 11 als divuit anys) i quan havia adquirit els seus coneixements va retornar per fer-los la guerra. Nosaltres fem el mateix a la universitat: aprenem a pensar com els "winkas" (occidentals), però sense oblidar qui som".
De tot aquest moviment ha sorgit un "Partido Mapuche". Un dels seus militants és Pedro Cayuqueo, 33 anys, director de la revista Azkintuwe" (El mirador). Una estudiant de dret, de 26 anys, Natividad Llanquileo, diu que "quan es miren les lleis ens adonem que no són fetes per nosaltres sinó pels xilens. La gent no ens coneix. De fet, menyspreen els maputxes. Només els hi agrada la part divertida i folklòrica. Quan veuen la resta, quan veuen que els maputxes coneixen els seus drets i exigeixen que siguin respectats, això no els agrada".
Un estudiant d'antropologia de 21 anys, Jose Ancalao, activista, explica que un dels motius pels quals han reaccionat ha estat que des de petits se'ls obligava a "espanyolitzar-se", eren obligats a aprendre l'himne nacional en espanyol i sols tenien accés a la versió "winka" de la història. "Els nostres herois no son ni O'Higgins ni Arturo Prat, sinó Lautaro, Galvarino i Curiñenco", afirma. Un dels llocs on informar-se d'aquest moviment de recuperació de la historia dels maputxes és "Mapuexpress.net".
