Joan Ignasi Pla, secretari general dels socialistes valencians, ha emprès una fugida endavant. A diferència del seu homòleg madrileny, Rafael Simancas, el líder del PSPV-PSOE ha optat per agafar-se lliures els dies que en principi tenia reservats per a decidir el seu executiu: la destinació, però, no ha estat la seua residència d'estiu a Dénia -una de les poques localitats demogràficament importants en què l'esquerra continuarà al govern-, sinó el camí de Sant Jaume. Entre alberg i alberg, però, de ben segur que a Pla li arriben notícies de què passa al seu partit. Fet i fet, els moviments al si del partit socialista no s'aturen. No hi ha l'aldarull que podia esperar-se després d'uns resultats tan pobres, si bé s'intueixen tàctiques de futur i comencen a brollar noms de possibles substitus de Pla. Per a quan? No se sap, ja que el cap dels socialistes ha demanat continuar fins passades les eleccions estatals -probablement a l'octubre-, a fi d'evitar convulsions que recorden èpoques preterites. Al capdavall, el major èxit de Pla ha estat pacificar un partit que estava dividit en famílies irreconciliables. Sempre a l'ombra de l'omnipotent expresident Joan Lerma, l'encara secretari general ha sabut calmar els ànims i fer pinya al voltant d'un projecte comú. Un projecte que no ha engrescat la ciutadania, això sí.

Per tant, difícilment hi haurà una sotragada ara, al PSPV-PSOE. L'únic motiu pel qual podria avançar-se el congrés previst pel 2008 és justament que es produesca una revolta: alguns dels aspirants més impacients temen que l'expresidenciable Pla opte per romandre al càrrec a l'espera d'un bon resultat als comicis espanyols. En aquest cas, Pla podria presentar-se a la reelecció, i fins i tot aspirar novament, d'ací quatre anys, a la Generalitat Valenciana. A una de les poques entrevistes que ha concedit després de la desfeta del 27-M, Pla no ha negat que vulga seguir comandant el partit. Seria el tercer mandat intern i la tercera ocasió en què es presentaria a les eleccions, tenint en compte que Pla no va tenir rivals en les primàries a condició d'esgotar els vuit anys que, segons ha dit en reiterades ocasions i com a màxim, ha de mantenir-se una persona al capdavant d'una formació política. Ben mirat, la càbala més factible el situa com a diputat al Congrés, per on ja va passar anys enrere.

Un dels grans problemes dels socialistes, a més, rau en el fet que la pràctica totalitat dels diputats autonòmics que han obtingut acta en aquests comicis, una majoria aclaparadora, ja estaven a l'etapa anterior. Lluny de cap renovació, aquest continuïsme amenaça de limitar la capacitat d'actuació de la direcció futura. Un panorama ben poc engrescador, doncs, el dels socialistes valencians.

Si mirem més cap a l'esquerra, les aigües encara baixen més tèrboles. La coalició Esquerra Unida ha perdut una vintena de regidors, i entre ells tres de ben destacables: els dos de València i l'únic que posseïa a Alacant. Sense aquests altaveus, la formació progressista tindrà seriosos problemes per fer arribar el seu missatge a la societat. Conseqüència d'aquesta davallada és la petició de responsabilitats a la coordinadora general, Glòria Marcos, per una part de la militància. En concret, l'encara síndic del partit a les Corts valencianes, Joan Ribó -persona del partit comunista, que majoritàriament dóna suport a Marcos- s'ha manifestat ben crític amb la manera com Esquerra Unida va gestar el Compromís pel País Valencià: hi va faltar empenta i extensió a l'àmbit local, asseguren Ribó i d'altres destacats membres de la formació, com ara Pasqual Mollà -líder del corrent nacionalista Esquerra i País-. Molt més autocrítics que els socialistes, EUPV té per davant una incògnita de magnitud considerable: cal repetir el pacte amb el Bloc i els ecologistes amb vista a les eleccions al Parlament espanyol? El tímid resultat aconseguit a les Corts valencianes fa dubtar sectors del partit, que, malgrat tot i en bon nombre, tenen assumit que haver-hi concorregut en solitari els hauria deixat sense representació a l'hemicicle autonòmic. Si no reediten l'acord amb nacionalistes i verds, Izquierda Unida potser només mantindrà els dos diputats per Madrid i els dos per Barcelona, sense arribar als cinc que calen per conformar un grup parlamentari. Aquest grup restaria a expenses d'allò que fes el PSOE, que els hauria de cedir un vot a fi de constituir-lo, com tot sovint han fet -ells i el PP- amb Coalició Canària.

A l'arena nacionalista, la lectura és més optimista. Pel que fa al Bloc, regresa a la cambra del carrer de Navellos després de 20 anys, i a banda té la clau de diversos ajuntaments, entre els quals de ben imporants: Gandia, Burjassot, Altea i Sueca en són alguns. A l'última ciutat, és més que possible que ocupen l'alcaldia. De les tres capitals de província, només s'ha evitat el bipartidisme a Castelló de la Plana, on el Bloc manté un regidor. Així doncs, els socis de CiU al País Valencià no sols tenen més regidors i a més són presents, després de força temps, a les Corts, sinó que són els únics que hi han pogut desfer el bipartidisme imperant. En la reunió mantinguda aquest dimecres, 6 de juny, el Bloc ha prioritzat els acords de progrés als ajuntaments, cosa que implicaria no repetir episodis passats, en què en ocasions els nacionalistes han cogovernat amb el PP, ja fóra necessari -a Cullera, on els populars no tenien majoria absoluta- o no -a Castelló de la Plana, precisament, el regidor Antoni Porcar s'encarragava de la poca trascendent cartera de Sanitat, tot i que el PP disposava de majoria absoluta-. A un lloc i l'altre, el Bloc ha perdut suport social: ja no tindrà representació a la ciutat turística de la Ribera Baixa, i perd un dels dos titulars que tenia a la capital de la Plana.

Per acabar, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha obtingut una pujada que supera el 50%, si bé partien de molt baix: dels 7.600 sufragis recollits al 2003 han passat a tenir-ne més d'11.500. Un increment que, malgrat tot, només representa el 0,49% dels vots totals emesos al País Valencià. Sense dubte, a ERPV li ha afectat el doble vot útil -al PSOE i al Compromís- que ha hagut de patir per la probabilitat de descavalcar del poder el PP Pel que fa al poder local, passen de tres a cinc regidors, un augment massa tímid i aigualit per la pèrdua de representació a la simbòlica Sueca, on formaven part de l'equip de govern -amb els socialistes- i on ara viuran a l'oposició, si, com tot indica, Bloc, PSPV-PSOE i Esquerra Unida arriben a un acord.