Com Salvador Gabarró, president de Gas Natural, el secretari general dels socialistes valencians acaba de posar la llavor d’una opa de dimensions extraordinàries. Joan Ignasi Pla està a nou mesos de fer el cim com a polític o de desaparèixer per sempre més dels diaris, les ràdios i les televisions. Per això mateix, perquè sap que Com Salvador Gabarró, president de Gas Natural, el secretari general dels socialistes valencians acaba de posar la llavor d’una opa de dimensions extraordinàries. Joan Ignasi Pla està a nou mesos de fer el cim com a polític o de desaparèixer per sempre més dels diaris, les ràdios i les televisions. Per això mateix, perquè sap que s’hi juga molt en la cita del proper 27 de maig, acaba d’anunciar una moció de censura contra el president valencià, Francesc Camps, amb la qual sap que no obtindrà un nomenament prematur, però sí que espera aprofitar a fi de ser reconegut com una alternativa real al Partit Popular, cosa que fins ara no ha aconseguit entre amplíssimes capes de la societat del País Valencià.
Pla, que comença el seu sisè any com a secretari general del PSPV-PSOE, pretèn així prendre el timó del nou curs polític, tot just quan l’entorn immediat de Camps genera més problemes al president de la Generalitat. Els alcaldes d’Alacant, Oriola i Torrevella, els seus suports més importants en un sud de preeminència zaplanista, estan implicats en presumptes casos de corrupció, tots ells relacionats amb la dèria urbanística que pateix el litoral. A més, el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, s’entesta a optar a la reelecció tot i que les tres causes judicials en què està involucrat amenacen d’inhabilitar-lo per anys i panys. La confecció de les llistes populars, per tant, no serà gaire fàcil, com tampoc no serà senzill que aquests quatre alts càrrecs puguen esclarir abans de les eleccions que estan nets de tota culpa.
La moció de censura, que segurament s’abordarà a les Corts valencianes la setmana del 18 de setembre i que pràcticament s’encadenarà al debat de política general indígena, no alterarà la correlació de forces. Els zaplanistes votaran a favor de la continuïtat del PP al capdavant del Consell, però de ben segur que això no ho faran debades, sinó que també els servirà per tensar la corda de cara a la negociació de les llistes amb el bàndol rival, com si d’un altre partit polític es tractara. Parallelament, hauria de servir perquè Pla es presente com a alternativa de govern, i perquè, durant els 90 minuts de què disposarà, obligue el president Camps a posicionar-se sobre els principals escàndols de corrupció que sacsegen el PP, així com la tan criticada política urbanística i la fallida econòmica que presenten els comptes públics valencians, uns temes, tots ells, sobre els quals el primer dels valencians no parla mai.
Esquerra Unida, que disposa de sis diputats a l’hemicicle, ha demanat una reunió prèvia amb els socialistes, amb vista a teixir un discurs comú que deixe al descobert les deficiències de la política del PP. Alhora, EUPV mira de tancar un acord amb el Bloc, Esquerra Republicana i diverses formacions ecologistes, amb la intenció “que no es perda cap vot” d’ací un any. Les condicions plantejades per EUPV són assumides per tots ells, i només la discussió per qui i en quin lloc apareix a la llista sembla que malbaratarà la possibilitat una gran entesa progressista i nacionalista. Un pacte que serà exclusivament a nivell autonòmic, cosa que pot fer apartar ERPV, que s’estima més un acord a dues legislatures i que incloga totes les eleccions, no sols les autonòmiques. El consell nacional d’EUPV, que se celebra aquest dissabte 9 de setembre, ha de presentar una proposta de pacte que aquest mateix òrgan haurà de validar, com també, més endavant, un referèndum entre els militants de la formació.
Si prospera l’entesa –un 5% dels vots avui inútils passarien a comptar-hi, a estar representats a les Corts– i si Pla és capaç de transmetre la imatge de governant que ara com ara no té, la llavoreta d’aquesta opa hostil al PP valencià haurà emprès amb bona salut el seu llarg viatge. Ja se sap, la fecundació en cap cas no garanteix el naixement, però si aquesta evolucona, si va cremant amb èxit les diferents etapes, si es fa un seguiment de ben a prop i s’eviten els menjars forts, les probabilitats de tenir la criatura a les mans, nou mesos més tard, són patents.